Trenzadas - 23 Arts

Familiar | Circ

informació obra


Intèrprets:
Linda de Berardinis, Sofia Demichelis, Veronica Capozzoli
Autoria:
Linda de Berardinis, Veronica Capozzoli, Sofia Demichelis, Jordi Fàbregas
Composició musical:
Maxi Amaya
Sinopsi:

Espectacle de circ per a tots els públics que, amb humor i poesia, presenta tres dones que aconsegueixen anar més enllà d’elles mateixes. Cadascuna atrapada en la seva obsessió, es descobreixen a poc a poc, aprenen a confiar les unes en les altres. El desafiament de la gravetat, mostrar la seva part més íntima, deixar-se portar per la bogeria o el joc salvatge: tot és possible quan estan juntes. Un homenatge a la sororitat, a la cooperació i al valor de la col·lectivitat com a força que mou el món.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Trenzadas - 23 Arts

12/09/2021

Equilibrismes per sobreviure a la família

per Martí Figueras

Ja és ben cert que algunes reunions familiars acaben sent un circ, on tots en algun moment acabem fent el pallasso, fent equilibrismes per poder seure a taula i molts cops provant de fugir per baix, per dalt, per qualsevol escletxa que trobem. Les noies de 23 Arts simulen una trobada familiar (una nit de cap d’any?) en el qual es reafirmaran les topades, les males cares i les ganes de fugir (o de retenir), però en el seu cas ho intentaran a través del trapezi o de tota mena de moviments i contorsions realitzats amb l’ajuda del mobiliari.

Trenzadas és divertida i trepidant. Les tres actrius són clowns, cadascuna en el seu personatge i són molt virtuoses en cada número que executen. Tenim a les suposadament dues cosines,: una que li agrada la música clàssica, que és amant del Feng Shui i de totes aquestes teràpies i que vol passar una vetllada tranquil·la i en harmonia; l’altre és més silenciosa, però en canvi li agrada la música rock, és més gamberra i més “passota”. Després està la Tia Marta, una dona exultant d’alegria, massa, que surt ballant salsa i que es mor de ganes per brindar per la família i veure-les a totes unides sopant mentre els hi explica les últimes xafarderies del barri.  

Però la definició dels personatges sols serveix per donar sentit a les accions que es donin. Ara una cosina queda encaixada entre les cadires, com si fos una broma de l’altra; ara l’altra tracta de fugir de la taula penjant-se al trapezi i balancejant-se perillosament i amb gran destresa; o la tia Marta cau estabornida i és doblegada i remoguda per totes bandes. La gamberra juga a fer trapelleries i posa a les altres dues en situacions de difícil equilibri, com fer equilibris sobre tres cadires superposades entre sí. Els números individuals són fascinants, encara que no són realment innovadors. Però cada número té un sentit dins la prima trama i fa petar de riure als més petits i ens sorprèn a la resta.

Sobreviure a aquestes reunions familiars és una qüestió e voluntat , de bona voluntat. I al final, la tia Marta aconsegueix el seu brindis familiar que reconciliï a les tres fins a un altre espectacle que aconsegueixi captivar a totes les famílies.