Triple Bill

Dansa

informació obra


Coreografia:
Kate Flatt, Caroline Finn, Peter Mika
Intèrprets:
Peter Mika
Sinopsi:

Coincidint amb la celebració del seu 35à aniversari la companyia britànica Phoenix Dance Theatre presenta una triple sessió amb peces intenses, divertides i plenes de bellesa.

Until With / Out. Enough Coreografia: Itzik Galili

Undivided Loves Coreografia: Kate Flatt

Bloom Coreografia: Caroline Finn

Crítica: Triple Bill

05/01/2016

Celebració emotiva

per Jordi Sora i Domenjó

35 anys en actiu és una proesa que poques companyies poden exhibir, menys encara a les nostres contrades. És un encert (un altre) que Thomas Noone hagi programat en el Festival Dansat 2016 aquest grup anglès, amb joves i entusiastes ballarins, amb un nom certament enganyós: Phoenix Dance Theater, perquè tenen residència als afores de Londres. Una dada encara més meritòria, si tenim present la força que aquella capital exerceix en les arts escèniques. Arriben a Barcelona amb un triple programa de celebració. I la resposta del public, tèbia potser en els entreactes, va ser indiscutible en la peça final.

Obria la vetllada: Until. With / Out. Enough. A l'interior de les nostres ments, les limitacions pròpies de les emocions. Amb coreografia d'Itzik Galili. Alguna dificultat de coordinació i en la capacitat de moviment, limitada per les condicions físiques dels seus ballarins. Mentre que no va passar així en l'àmbit expressiu: ampli desplegament emotiu, fins i tot de simpatia, instrument fàcil de connexió amb el públic, tot i que de poca transcendència artística.

La segona peça, Undivided Loves, encara va acusar més aquell excés de recurs emotiu, en detriment de les prestacions pròpies de la dansa. Amb coreografia de Kate Flatt, és un homenatge a Shakespeare, com no podia ser d'altra forma en aquest 400 aniversari de la seva mort. Sembla més una lectura textual de les conseqüències que el drama de l'amor produeix en el cor humà, amb els seus impulsos i derivades del gest i moviment, que no pas un intent per coreografiar els sentiments que el mou.

Per fi, amb Bloom, la companyia va ensenyar una dansa més determinada, tècnicament compromesa, on es combinen més adequadament els aspectes emocionals i els moviments i estratègies ballades, per relatar les diverses façanes amb què amaguen sovint la nostra veritable personalitat, amb una coreografia de Caroline Finn. Un bonic punt i seguit, per als primers 35 anys de vida d'aquesta companyia anglesa.

Trivial