Trópico. Tierra quemada

informació obra



Autor:
Laida Azkona Goño , Txalo Toloza-Fernández
Vídeo:
MiPrimerDrop
Text:
Laida Azkona , Gonzalo Javier
So:
Juan Cristóbal Saavedra
Il·luminació:
Ana Rovira
Producció:
L'Antic Teatre/Adriàntic, Graner/ Mercat de les Flors, Hornitos/ MiPrimer Drop
Sinopsi:

Quines possibilitats ens queden quan les hem esgotat totes? 

Tierra Quemada és un projecte nascut d’una sèrie de documentals atípics que intenta dibuixar la cartografia que hem escarificat sobre el nostres cossos. Un mapa erroni plè d’espais durs, àrids, solitaris i precaris, oblidats i rebutjats.
Un viatge al Tròpic de Capricorn en una roadmovie que no avança cap enlloc, entès com un intent fallit de rellegir i comprendre la nostra bitàcola.

Crítica: Trópico. Tierra quemada

30/03/2014

De la instal·lació al discurs nihilista

per Jordi Bordes

Txalo toloza és un videoartista que s'ha fet una carrera aportant el seu univers visual a altres creadors com Sonia Gómez o roger Bernat, per citar-nes dos de ben pròxims. al 2010 va signar el seu debut a Todos los grandes tienen problemas de piel en la que el seu saber audiovisual es completava amb una actuació irònica, lúdica dels seus companys artístics. Ara, al costat de Laida Azkona, presenta una mena d'instal·lació artística que arrenca amb un implacable discurs en primera persona ("Jo crec en nosaltres com crec en la Constitució...") que ja revela l'acidesa del muntatge. A escena, una mena de globus gegant, construït amb un gran manyoc de bosses per transportar roba (o emmagatzemar-la) va rodolant com una mena de cavallets de fira.  I, més tard, es converteix en una mena de pesada càrrega que esgota els projectes dels dos performers. Tot sembla declinat a l'abisme. No hi ha esperança, ni aire, ni optimisme. És implacable (amb algun element que pot provocar un somriure  d'incredulitat). El final mostra unprojecte desmembrat, embrutint tot l'espai, en què ja és impossible la seva reconstrucció. I el cos al desert (com el d'aquell dolorós crim al desert del 2666 ideat per Àlex Rigola, a partir de l'obra homònima de Bolaño) noi es podreix, només es pot assecar. Toloza i Azkona es reivindiquen com a performers que poden construir sense la crossa del video... Toloza afronta una nova vida (tot i que sigui per narrar una idea de mort).