Una proposta honesta. Antonio Simón i Enric Nolla han estat dos anys assistint a la Unitat de Teràpia Familiar de l'Hospital de Sant Pau de Barcelona compartint amb ells el seu dolor i alhora la seva il·lusió i confiança. L'equip que signa Tu no surts a la foto responen amb la nuesa més sincera tot responent l'acte de generositat dels membres del col·lectiu. L'obra està a cavall del teatre document (perquè arrenca amb el que seria l'entrada d'un intern, Claudi (Bernat Quintana), a la unitat de teràpia de Sant Pau i s'escolten les veritats contundents i implacables de dos usuaris que han après a dominar la por pel seu trastorn) amb una representació. L'equip artístic no ha optat per a una obra abstracta, amb molts referents i imatges que podrien aclaparar l'espectador i que, segur, han trobat en el procés de creació. Han optat per una posada en escena freda del que seria el primer brot, les relacions de parella, l'absència del germà i l'estranyesa del Claudi que no parla i mira com estrany...
El teatre il·lustra, sí, amb una notable imaginació com seria l'al·lucinacióp d'aquest noi, que ha sortit de la ciutat i viu al camp envoltat de cavalls. L'ombra que veu dels ganivets penjant de les branques es desenfoca, es belluga, i la presència de la seva ombra cada cop serà més present fins a l'esclat final. El final d'aquesta peça té un gust agredolç: Sembla que després de mig centenar de sessions, el nus gordià es va afluixant i es poden canalitzar les emocions i entendre millor les claus d'aquelles pors. Per això, el brot s'explica/ s'ensenya com un signe de reconeixement del dolor que, en realitat, redimeix i allibera. Però tot seguit ve la denúncia. Ara que ja pot ser un ciutadà més, tot i la malaltia (tothom n'arrossega alguna a sobre i no per això se l'ha d'arraconar), arriba la demanda de subsidi per considerar-lo incapaç de treballar. Efectivament, seria complicat integrar-lo en un lloc de treball concret però anul·lar-lo productivament, trenca la possibilitat de relació i torna a portar el pacient a l'abisme. Aquella família que el va induir involuntàriament al brot psicòtic, ara protegint-lo massa, el tornen a arraconar. L'aprenentatge és saber sortir novament de l'error.
Treball que qui coneix la malaltia capta tots els matisos (li ressonen en l'ànima) i aprova la posada en escena austera però els que n'estan allunyats no troben prou referents per entendre-la.
