Tut- tuut!

Familiar

informació obra


Vestuari:
Nona Umbert
Direcció:
Xavier Basté
Producció:
Fes-t’ho com vulguis
Composició musical:
A. Schönberg, E. Satie
Sinopsi:

Tu-tuut!, és un espectacle de contes pensats per als més petitons de casa.

Tu-tuut! Arriba el tren...Tu-tuut!...Pujeu al tren de la imaginació, on els vagons van plens de contes, i a cada estació, en descobrirem un de nou, Tu-tuut!...
Arriba un tren molt especial amb uns passatgers entranyables, tendres i divertits: Una vaca que s’adorm al bell mig del pas d’un pont i no deixa passar ningú; el rossinyol que va a la recerca de la cançó més bonica del món, una mare conill que busca i no troba un lloc per posar a fer nones el seu conillet... i on descobrirem que passaria si els petons fossin pedretes, gotes d’aigua o colors.

Crítica: Tut- tuut!

26/12/2015

Sobren contes, falten estímuls

per Jordi Bordes

Un espectacle pensat per a nens de 0 a 3 anys ha de ser un mar d'estímuls. Evidentment, la cançó (que ells identifiquen de l'escola bressol9 són unes connexions indispensables. Per això, sobta que aquest Tut-tuut! es limiti pràcticament a representar uns contes senzills (aixo sí) sense gens de càrrega de profunditat i que oblidi conneciat amb el tacte amb els màxims de participants. En aquesta sessió, per exemple, és incomprensible que el cor suau (de plomes) no acaroni també les cares dels nadons. És evident que cal anar amb cura per no sortir-ne pelat però sembla una ocasió perduda. També que el riu no fregui les cames dels més valents. Tal i com es feia participar la canalla, semblava més una proposta per a nens i nenes de 2 a 5 anys, en què sí que poden entendre i seguir millor la trama dels contes i el joc no els és tant indispensable. 

Cal destacar el treball escenogràfic que és molt suggerent i que té alguna sorpresa màgica, però necessita menys teca i més proximitat, tot i que la intèrpret estigui ben amatent al que diu la canalla i aquests, realment, no hi perden passada, tot i que potrser no segueixin tot el fil de la història. Per a nens de 0 a 3 anys no cal pretendre que entenguin una història, com que visquin una experiència molt íntima, amb els artistes i els pares.

Aquesta companyia va trobar un bon equilibri a Piu-Piu, el seu anterior muntatge, que també van presentar a l'almeria Teatre. Per això, sobta que, ara, hagin abandonat la part de connectar físicament amb la mainada. Evidentment, l'espai segueix funcionant però sembla que l'oportunitat quuedi un pèl curta. Certament, si tanty interès hi ha en presentar contes podria haver-ne algun que fes un gir que emocionés els pares (o que els cedís una picada d'ullet d'adult a adult...). Malgrat tot, la mainada deixen de llepar la piruleta (si és que en tenen) o no perden l'interès dels colors que es van escampant per l'espai, encara que potser no comrenguin la meitat del que se'ls hi explica...