Um belo dia

Circ

informació obra


Producció:
Lo máximo
Autoria:
Dulce Duca, Iris Ziordia
Intèrprets:
Dulce Duca, Jaime del Blanco
Direcció:
Iris Ziordia, Aitor Basauri
Composició musical:
Raúl Márquez, Jaime del Blanco
Il·luminació:
Iván Tomasevic Vucasovic
Vestuari:
Carme Costa
Vídeo:
Julian Waisbord
Companyia:
Cirkusz Rupt
Sinopsi:

Quan poses ales a un prebrot i es converteix en una papallona, aquest és um belo dia!

Masses broten de terra, donant la possibilitat de fer-los allò impossible.

Faldilles centrifuguen cossos.

Flors fecunden i es celebra el naixement d’una catarsi.

Les papallones volen sense ales. La bellesa es vesteix de mil cares.

La Realitat i El Son dansen com dos vells amants.

Tot és real quan un s’ho creu.

Crítica: Um belo dia

16/05/2016

Malabars emocionals i al·legòrics

per Núria Cañamares

D’una escenografia de tul blanc i flors a manats, la companyia catalano-portuguesa Dulce Duca basteix un espectacle de malabars innovador ja que, més enllà de la tècnica, usa un llenguatge emocional inscrit entre el món oníric, la metàfora i la lliure interpretació del públic.

La dramatúrgia és prou explícita en certs moments com quan la protagonista dóna a llum (a una maça) o quan busca un company de vida, però bona part d’aquest alegre ‘belo dia’ es deixa en mans de l’espectador, que pot jugar a veure-hi allò que creu que passa. Probablement la comprensió anirà lligada al seu moment vital, a la connexió que sent amb l’artista, a la voluntat d’entrar de cap o solament de puntetes al particular univers d’aquesta noia jovial que sent la vida amb intensitat... Però, tot i els diferents graus de recepció d’aquest reclam actiu, el públic gaudeix de la frescor i lleugeresa de la peça gràcies a la plàstica posada en escena amb colors vius i voluminosos i a la música en directe loopejada amb tota una gamma de sons.

Les maces tocaran el violí, botaran com pilotes de bàsquet, faran sorprenents equilibris sobre llengua i dents i, també, s’entaforaran capritxosament dins la boca de la noia que –com el Petit Príncep amb la guineu– haurà d’aprendre a domesticar-les. Li demanaran aliment, escolta, educació, amor i dansar centrifugadament i feliç per més malabars al·legòrics que hagi de fer.

Un espectacle que a la sinopsi vaticina que tot pot ser real no pot estranyar l’espectador per convertir les fors en papallones o les maces en fills. Altament recomanat pels somiadors i els qui espremen (o en volen aprendre) cada instant de la seva vida.