Xip Xap és una companyia molt i molt veterana en els escenaris de teatre familiar. Coneix molt bé quines són les claus que cal activar per fer l'obra atractiva per a la canalla i pels pares, abans i durant la funció. Aquest és el seu repte; no pretenen gaire més perquè l'experiència diu que és en la combinació del títol clàssic i les picades d'ullet als pares on es garanteix una taquilla digna i una satisfacció per a canalla i per a adults. Què passa a "Un nou vestit nou"? Doncs, que revesteixin aquell "Vestit nou de l'emperador" a partir d'una botiga que està en procés de liquidació de gènere i tancament. Resulta que és una merceria que ha patit l'empobriment de la societat per culpa d'un emperador presumit i, sobretot, per unes sangoneres de l'Administració que inflen les factures per a benefici propi.
Xip Xap també sap que incorporar una música amb la que fer participar al públic és un recurs per a fer bo el boca-orella i, com no, un motiu perquè la canalla estigui ben immersa en la trama. Efectivament, tots aquests reclams són bons però limiten massa la capacitat de narrar diferent d'aquests veterans actors. Perquè demostren que podrien anar molt més enllà quan juguen amb la rumba, transformen els manipuladors en els personatges; o reconstrueixen l'espai, símplement, movent caixes per convertir la merceria, en palau, trona, sala de costures i plaça. Els maniquins d'aquella merceria (una mena de perxes amb cap i peus amb rodes) són els personatges que entren i surten de les caixes, generant sorpresa i, un punt de màgia.
El teatre per a tots els públics és el que aconsegueix que pares i fills comparteixen un mateix gag. No s'aconsegueix si es mantenen les dues lectures massa separades: les bromes de mim, per als petits; les referències a la corrupció, la monarquia envellida, i fins i tot el Tribunal Constitucional!, per als adults. I, difícilment, es podrà sorprendre els pares amb una trama que ells llegeixin cada nit als fills, abans d'anar a dormir.
Xip Xap són prou capaços de llançar-se a la piscina i crear un conte de nou: deixar de retocar els vestits clàssics i crear una peça a la mida de tothom. Màgica, però sense que la puguin només veure els més intel·ligents. Si són honestos, tothom la disfrutarà.
