Un nou vestit nou

Familiar

informació obra


Adaptació:
Víctor Polo, Ramon Molins
Direcció:
Ramon Molins
Escenografia:
Maribel Pérez, Oscar Ribes
Vestuari:
Maribel Pérez, Imma Juanos
Intèrprets:
Imma Juanos, Víctor Polo, Oriol Planes "Ritxi"
Companyia:
Cia. Brif Braf Bruf
Autoria:
Empar Moliner
Sinopsi:

Els treballadors d’una botiga de vetes i fils estan disposats a fer el que calgui per no haver de tancar el negoci. Amb tot el que tenen a la botiga ens explicaran una versió un pèl diferent d’"El vestit nou de l’emperador", on comprovarem que les coses sí que es poden canviar. Això sí, amb cançons i rialles! 

Un espectacle de teatre i titelles.

Crítica: Un nou vestit nou

18/02/2015

Adaptació lliure, molt lliure i fins i tot satírica del popular conte de Hans Christian Andersen

per Andreu Sotorra

Adaptació lliure, molt lliure i fins i tot satírica del popular conte de Hans Christian Andersen, 'El vestit nou de l'emperador'. Dic lliure i molt lliure perquè a manera que avança l'acció de l'espectacle 'Un nou vestit nou', es va veient la intenció contestatària dels seus autors, fins al punt que l'espectacle beu feliçment d'un republicanisme, en contraposició a la monarquia establerta. El món és ple de vividors, estafadors, corruptes i lladres de guant blanc. No sé si els primers espectadors als quals va adreçat l'espectacle s'adonen ben bé de la qüestió, però els adults que els acompanyen, segur que sí. Una dramatúrgia de tots els temps, però que situada ara i aquí es podria identificar amb noms i cognoms.

El regne de l'emperador en qüestió està immers en la ruïna i la bancarrota per culpa dels capritxos de vestimenta del mateix manaies de la corona, però també perquè, al seu voltant, els ministres, secretaris, subsecretaris i altres borinots similars no mouen un dit sense que se n'untin una bona part. En fi, que només faltaria parlar de targetes black dels lladres de l'antiga CajaMadrid o dels fons ocults en paradisos fiscals made in Bárcenas o made in Pujol's, per dir alguna cosa. I, per acabar-ho de reblar, posar-hi les cares de les famílies víctimes dels desnonaments o els botiguers que abaixen persianes per mor de la llei de lloguers que els ofega, com la botiga de vetes-i-fils que serveix de punt de partida de tota l'acció de l'espectacle. (...)

Trivial