La nova proposta escènica de Toni Jodar/BdDansa, entre la conferència i l’acció ballada, ens parla de la història recent i les tendències actuals dels llenguatges de la dansa i el moviment. L’explicació passa pels referents de la dansa i dels moviments que han sacsejat els cossos al costat dels esdeveniments que han modificat el nostre món. Un canvi de paradigma on multitud de tendències contribueixen a la fusió i a l’experimentació de noves formes, així com a la relectura de les tradicions.
Una Conferència Ballada es proposa respondre a pregunta del públic: I després de Pina què? Com a continuació de la peça originària, Toni Jodar explica Dansa Moderna i Contemporània.
Toni Jodar s'ha atrevit a respondre l'interrogant: "I després de Pina Bausch, què?". El ballarí, amb dècades de carrera amb companyies catalanes (Gelabert Azzopardi, Mudances), però també artistes (com Albert Vidal o Carles Santos) signa la seva segona conferència ballada. Si en la primera feia un repàs de la dansa moderna fins a l'aparició de Pina Bausch, ara s'atreveix a marcar uns referents que van del 1989 (la Caiguda del mur de Berlín) a el 2001 (l'atemptat de l'11-S a Nova York). Són dos fets històrics que serveixen per tancar el segle XX i obrir el XXI: el primer convidava a un període fèrtil de confiança, de pau i complicitat, mentre que el segon arrenca el període de la vulnerabiilitat actual, de l'atemptat terrorista indiscriminat a Occident. De la fi de l'Est-Oest a la reaparició d'Orient-Occident, en la que ara estem totalment immersos. En aquest nou eix hi ha un punt d'amenaça sociiial pe`ro també punts de retroalimentació de llenguatges purs i d'arrel (del flamenc al katak, per exemple).
La foto, forçosament ha de sortir moguda perquè no hi ha hagut prou temps perquè es fixin els colors. Jodar troba quatre idees força amb el que mira de desbrossar la multiplicitat d'estils i hibridacions que esmicolen tots els codis de la dansa, tot i que sovint, mantenen l'ADN de la tècnica. L'aventatge d'aquesta nova conferència ballada és que el ballarí pot expressar-se a partir del que ha ballat el seu cos, pot remetre a una memòria viscuda. ´És un petit privilegi veure, en poc menys d'una hora, els diferents ressons de coreògrafs catalans en el cos de l'artista. Són moviments apresos que rememoren. I que marquen la plasticitat aloora que afloren les intencions racionals i emocionals d'aquests desplaçaments. La frontera és molt més prima, El dispositiu és divulgatiu i, no coostaria gaire aconseguir que fos ballable. Perquè la connexió de Jodar amb els espectadors és còmplice i aconsegueix trencar la quarta paret.