La història comença poca estona abans que comenci l’obra de teatre Hansel i Gretel, que la classe de la Paula i el Martí han anat a veure al Jove Teatre Regina de Barcelona. Els dos nens es disposen a anar cap als seus seients quan, de sobte, una nau espacial aterra al mig de l’escenari.
Els dos nens coneixen els divertits personatges que tripulen la nau. I comparteixen amb ells les diferències entre el seu planeta i el nostre, explicant- los com són els racons de la ciutat de Barcelona. Els extraterrestres tenen problemes amb la seva nau per poder tornar al seu planeta. Demanaran ajuda a en Martí i la Paula, així com als nens que han assistit al teatre, per arreglar la nau....Ho aconseguiran?
A partir de 3 anys.
Baixar de la muntanya del Tibidabo a la plana de la Diagonal de Barcelona és el que ha fet la Companyia PAC després que un entremès d'aquest espectacle musical es representés a l'aire lliure del Parc d'Atraccions barceloní que sobreviu, com si Port Aventura no existís, més amunt del Tramvia Blau.
Un canvi de registre, doncs, per a la companyia, que obliga a resituar els elements que integren aquest espectacle que compta amb el ganxo dels muppets clònics dels populars Lunnis televisius dels últims anys, fetitxes de les generacions més joves. (...)
L'espectacle «Una visita espacial» —amb a de l'espai—, té una sinopsi senzilla: dins d'un ambient teatral situat, en aquest cas, al mateix Regina —teatre dins el teatre—, la nau que sembla que ha perdut combustible i control, s'entafora dins el mateix teatre i d'aquesta manera la parella que està organitzant una trobada de personatges populars de l'imaginari infantil entra en contacte amb els éssers estranys que comanden la nau. (...)
Com que «Una visita espacial» té una bona base en tots els aspectes, com he explicat, caldria que la companyia polís aquests aspectes, si és que l'espectacle s'ha de continuar presentant en escenari tancat. No és el mateix muntar un xou a l'aire lliure del Tibidabo, on el registre és més anticonvencional, amb l'estesa escenogràfica de la ciutat a sota, que fer-ho en un espai on la imaginació hi juga un paper important.
En resum, bona música, doncs, i bones lletres —el panegíric que es refereix a la ciutat de Barcelona mira el melic com ho faria qualsevol gran ciutat que s'autoestimés—, bons intèrprets amb matís de veus quan fan de titellaires, bon aparell escenogràfic i suggerents titelles. Per tot això, val la pena pensar en la platea i en la franja d'espectadors a la qual s'adreça «Una visita espacial», amb l'objectiu de treure'n el millor resultat possible.