Venus in fur

Teatre

informació obra


Autoria:
David Ives
Traducció:
Hèctor Claramunt
Adaptació:
Hèctor Claramunt, Joel Joan
Direcció:
Hèctor Claramunt, Joan Sabaté (direcció artística)
Intèrprets:
Joel Joan, Meritxell Calvo
Il·luminació:
Bernat Bosch
Vestuari:
Maria Albadalejo
Caracterització:
Toni Santos
So:
Albert Manera
Producció:
Arriska i Focus
Sinopsi:

L’Àlex Novak, un jove i ambiciós dramaturg, està desesperat perquè no troba l’actriu ideal per encarnar el personatge femení de la seva obra, una adaptació de Venus in Fur, la novel·la que va donar origen al sadomasoquisme. A l’últim moment, apareix la Vanda, una actriu que està a anys llum del perfil que l’Àlex està cercant. Comença així un joc de poder, de seducció, de miralls... on la realitat i la ficció es barregen, donant lloc a una batalla dialèctica al voltant de l’eterna guerra de sexes on els rols dominador i dominat encara estan per decidir.

(*) Espectacle no recomanat per a menors de 16 anys

Crítica: Venus in fur

19/07/2013

Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l'antiga base de dades)

per César López Rosell

Meritxell Calvo va ser l’última actriu a presentar-se al  càsting de Venus in fur i, com passa en l’obra de David Ives, també va ser la que va aconseguir el paper de l’enigmàtica Vanda. Ella, una gairebé debutant de
25 anys, enlluerna encarnant la intèrpret que Alex Novak (Joel Joan), en la ficció director i adaptador de la peça, busca per donar vida a la dona ideal que, des de l’òptica dels seus desitjos i fantasies, necessita per a la seva proposta teatral.

El projecte que l’actor i el responsable del muntatge, Hèctor Claramunt, portaven entre mans des que fa dos anys es va estrenar Broadway, es va il·luminar amb una aparició com la de la jove interpret i el Goya ha pogut aixecar gràcies a això i en poc més de tres setmanes una de les fites de la seva temporada. En l’acceleració del muntatge hi ha tingut molt a veure la pròxima estrena del film de Roman Polanski sobre l’obra, amb la seva dona, Emmanuelle Seigner, de 47 anys, com a protagonista.

La cinta ha rebut elogis per la tensió psicosexual que
desprèn, pel seu maliciós sentit de l’humor i per la tendència del cineasta a abocar les seves obsessions, en aquest cas sadomasoquistes. Totes aquestes qüestions estan ben dibuixades, encara que aquí hi ha un punt més de violència, en aquesta àgil posada en escena que compta amb una protagonista més idònia, per la seva edat, en el rol de Vanda. A l’obra, la noia es presenta a la prova amb un atropellament que espanta Novak. Però les canyes es tornen llances i el dominador director acaba engolit per la metamorfosi d’una dona que rebat les seves teories i li demostra que és ella qui té la clau del poder i la seducció. La pugna dialèctica al voltant de la guerra de sexes acaba fent aflorar inquietants veritats ocultes en un joc metateatral que barreja realitat i ficció.

Calvo domina la funció amb la seva energia i frescor. Desinhibida, apareix com una Venus nua i desarma la falsa seguretat del
director, que acaba sucumbint a una calculada estratègia. Joan evoluciona fins a acabar, amb un mesurat histrionisme, brillant en el paper de sotmès a la voluntat de la deessa-dona.