Venus in fur

Teatre

informació obra


Autoria:
David Ives
Traducció:
Hèctor Claramunt
Adaptació:
Hèctor Claramunt, Joel Joan
Direcció:
Hèctor Claramunt, Joan Sabaté (direcció artística)
Intèrprets:
Joel Joan, Meritxell Calvo
Il·luminació:
Bernat Bosch
Vestuari:
Maria Albadalejo
Caracterització:
Toni Santos
So:
Albert Manera
Producció:
Arriska i Focus
Sinopsi:

L’Àlex Novak, un jove i ambiciós dramaturg, està desesperat perquè no troba l’actriu ideal per encarnar el personatge femení de la seva obra, una adaptació de Venus in Fur, la novel·la que va donar origen al sadomasoquisme. A l’últim moment, apareix la Vanda, una actriu que està a anys llum del perfil que l’Àlex està cercant. Comença així un joc de poder, de seducció, de miralls... on la realitat i la ficció es barregen, donant lloc a una batalla dialèctica al voltant de l’eterna guerra de sexes on els rols dominador i dominat encara estan per decidir.

(*) Espectacle no recomanat per a menors de 16 anys

Crítica: Venus in fur

22/07/2013

Teatre dins del teatre ben explicat

per Jordi Bordes

Novament molt bon treball de Joel Joan. Aquesta vegada juga el seu personatge més habitual (aquell guapo sorneguer que va de tornada de tot, però té un punt ingenu per on es perd el personatge). Al seu costat, un nou valor: Meritxell Calvo. Li va com anell al dit. Es confon la seva biografia amb la de jove actriu que aspira a ser professional amb direcció del respectat director Àlex Novak. La gràcia és que aquesta Vanda Jorba del muntatge també queda difusa amb la Vanda del muntatge i... amb la Venus (o l'Afrodita, depèn com es miri). És una peça de teatre dins del teatre enginyosa, ben explicada, que juga a confondre i que la direcció d'Héctor Claramunt sap diferenciar (quan li interesa) fent que l'actriu salti de tigressa a ingènua amb un obrir i tancar dulls. Recomanada per a majors de 16 anys té molt de joc per parlar, acabada la funció, tot i que el final sigui contundent, sorprenent i quasi diabòlic.