Vera Mantero

Nous formats

informació obra


Il·luminació:
Hugo Coelho, Vera Mantero
Vídeo:
Vera Mantero, Hugo Coelho
Coreografia:
Trajal Harrell
Intèrprets:
Trajal Harrell
Sinopsi:

La creació d'aquesta peça, que gira entorn del procés de desertització i despoblació de la Serra do Caldeirão, va ser un encàrrec del Festival Encontros do DeVIR. Una de les condicions era utilitzar imatges enregistrades per la mateixa artista en aquesta zona de l'Algarve portuguès. I Vera Mantero ho va fer. Però, en aquest espectacle, també recorre a les filmacions que va realitzar l'etnòleg Michel Giacometti als anys seixanta a la mateixa serra, especialment aquelles que recullen cançons de treball.

Tota l'obra està poblada de veus que venen de lluny. Els sons de la terra, la música i la paraula; la paraula d'un Antonin Artaud en combustió i la poesia sonora de Jacques Prévert s'enllacen en un tot que acaba per oferir una mirada radical sobre les formes de vida tradicionals, especialment la cultura oral del sud i del nord de Portugal, però també d'altres continents.

Formada en dansa clàssica, la ballarina i coreògrafa Vera Mantero és considerada un dels noms més destacats de la Nova Dança Portuguesa. Va començar a crear les seves pròpies coreografies el 1987 i, des d'aleshores, ha presentat les seves creacions, una personal combinació de dansa i performance, per tot Europa, per l'Argentina, l'Uruguai, el Brasil, el Canadà i els EUA, a més de països asiàtics com Singapur o Corea del Sud.


Crítica: Vera Mantero

21/07/2018

Fascinant enganyifa

per Jordi Sora i Domenjó

La portuguesa Vera Mantero executa un autèntic dispositiu on res no és allò que sembla i el vincula magistralment amb la relació que hi ha entre la dansa i el moviment i la natura. Autèntica meravella interpretativa del Festival Grec 2018.

Llegeix la crítica: