El Palau de la Música és l’escenari, però també un dels protagonistes, d’aquesta proposta singular que es mou entre el concert i la performance. Comença amb música, més concretament, amb una peça de Mozart. És la Simfonia núm. 41, en do major, KV 551, també coneguda amb el nom de Júpiter, el déu de déus de la mitologia romana, una al·lusió al caràcter triomfal, solemne i majestàtic d’aquesta composició. És la darrera de les simfonies que va compondre el músic austríac. Creada al final del segle XVIII, l’obra és considerada un paradigma de les simfonies clàssiques.
Després d’aquesta primera interpretació, serà el moment d’escoltar Eulàlia Valldosera, una artista de Vilafranca del Penedès formada entre Barcelona i Holanda, que el 2002 va guanyar el Premi Nacional d’Arts Visuals de la Generalitat de Catalunya. Ha format part dels certàmens internacionals d’art contemporani més prestigiosos com a representant artística del nostre país. Les seves obres són, sovint, instal·lacions, performances i accions en les quals la llum té un paper preponderant. No crea tant utilitzant o produint objectes concrets com interactuant amb el públic mateix. La percepció humana és un dels elements amb els quals treballa i amb els quals practica el que ella mateixa anomena arqueologia psíquica, en què converteix el seu cos en una mena de receptor capaç de llegir els missatges implícits en espais carregats de memòria. Ho farà al Palau de la Música on, partint dels moments de foscor que hem viscut o encara vivim, utilitzarà l’arquitectura i els elements decoratius que omplen el recinte per connectar amb el passat, fer una lectura del comportament de l’espècie humana al nostre planeta i potser parlar-nos sobre el futur que ens espera. Llum i paraula són elements fonamentals d’una mena de cerimònia poètica que convida a l’autoconeixement i, a la vegada, cerca el guariment.
Encara no hi ha crítiques publicades