Vides privades

Teatre

informació obra


Adaptació:
Juan Cavestany
Direcció:
Norbert Martínez, David Selvas, Didier Ruiz
Intèrprets:
David Selvas, Marta Marco, Mima Riera, Javier Beltran
Escenografia:
Jose Novoa
Il·luminació:
Mingo Albir
So:
Ramon Ciércoles
Caracterització:
Paula Ayuso
Vestuari:
Maria Armengol
Producció:
La Brutal
Autoria:
Didier Ruiz
Sinopsi:

Què passa quan la teva nova parella et comença a fer preguntes sobre la teva relació anterior? Què sap? Què li has explicat? Si això passa el dia que has decidit convidar-la a un hotel rural amb encant, assegura’t que la teva ex-parella no hagi decidit fer exactament el mateix. Una comèdia sobre la passió, un camp de proves sobre l’amor el desig i el sexe.

Crítica: Vides privades

30/03/2017

Ai, hi ha una mosca en l'arròs!

per Jordi Bordes

La comèdia, amb un to de vodevil de la primera escena (una exparella coincideix, balcó amb balcó, en un hotel amb les seves noves parelles), va agafant amargor a mesura que avança l'acció. El riure i la sorpresa (molt pel·liculera però plausible) no deixen de dominar l'escena. Però de la broma es passa al cinisme. Si Javier Beltrán i Mima Riera són les noves parelles que arriben per primer cop al paratge de Begur, d'arrencada enamorats cegament amb un lliri a la mà, mica en mica sabran pivotar cap a una comprensió generosa i, finalment, a l'única situació que els permet de la situació amb una certa dignitat. David Sevlas i Marta Marco són la parella, d'un amor tòxic, destructiu, però absolut. La transformació de l'actriu de Begur al pis de Barcelona és absolut. I sí, en la tercera escena es reprodueix un to desesperat que ressona molt aquella Qui té por de Virginia Woolf?  

La trama és tant  coneguda com fàcil d'identificar-se: la convulsa relació de parelles. Des de la festa més plaent del sexe a la impossibilitat de conviure amb un caràcter que topa l'un amb l'altre. L'adaptació de Juan Cavestany ha volgut introduir un joc de paraules, un gat que deu estar amagat d'uns antics turistes que  havien llogat el pis. Per allò que en aquesta relació de les dues parelles "hay gato encerrado". Però aquest joc, que dóna per a un gag amb l'alergia de l'exmarit al pèl de gat cau pel propi pes perquè en català la traducció d'aquest refrany és "Hi ha una mosca a l'arròs!" pel que la picada d'ullet a la cita no es tradueix bé. Tot i això, la connexió amb els espectadors és alta. En un mes de març boig que porta la tos a la platea, l'entrada era una simfonia d'estossecs i la intriga va aconseguir distreure (santament) la carraspera de tothom. I no va sonar cap mòbil! La Brutal ha decidit fer un teatre popular i, sí, li han donat una pàtina molt eficaç i un joc escènic amb jocs molt vistosos pels canvis d'espai i de to dramatúrgic. L'exercici violent de l'amor té conseqüències físiques. Potser  per això, el personatge de Marta Marco coneix el jove als Ondas i té torticolis o la recuperació de l'amor fogós de la parella desfeta s'acaba, de cop, amb una estrebada a l'esquena. Ben trobat. Les acrobàcies tenen data de caducitat. El món de la parella és tot un gimnàs emocional.