Vintage

Teatre | Musical

informació obra


Coreografia:
Oscar Reyes
Direcció Musical:
Jordi Taixés
Intèrprets:
Víctor Arbelo, Albert Bolea, Gerard Ibáñez, Marina Pastor, Marina Schiaffino, Meritxell Duró
Autoria:
Alessandro Sciarroni
Direcció:
Alessandro Sciarroni
Sinopsi:

El primer creuer low cost està a punt de sortir de port. Un creuer perquè les famílies empobrides de la Mediterrània es puguin permetre unes vacances com cal. El que no saben és que es trobaran un vaixell en ruïnes, una ruta molt particular, una tripulació dubtosament preparada i els millors èxits de la música dels 80. No hi pot haver millor combinació per convertir unes vacances en un malson. Al creuer res no és vell; res no és lleig… És vintage!
Els protagonistes del Vintage són el grup d’animadors d’aquest creuer tan especial, un grup de joves que es troben en aquell moment de la vida en què han de prendre decisions crucials. Se’ls va prometre que tindrien un món ple d’oportunitats si estudiaven, si es portaven bé… i s’han trobat un món fet miques. Al Vintage miraran de saber qui són i què volen; es preguntaran què és la dignitat, com poden ser lleials a ells mateixos o, el més difícil avui dia, si arribaran a trobar un sou digne.

Crítica: Vintage

26/03/2015

Una mica de romanticisme, amors i desamors en alta mar, desig i rebuig, xantatge i opressió

per Andreu Sotorra

Els creuers mediterranis s'han convertit en un gairebé obligat divertiment popular low cost i, en conseqüència, el nivell d'entreteniment, adreçat a honorables beneficiaris d'Imsersos, famílies senceres i prejubilats a l'atur forçós, ha baixat a l'alçada dels programes més xarons de les televisions de masses.

No és estrany, doncs, que la companyia que ha produït artísticament Daniel Anglès faci una caricatura d'aquest fenomen turístic en la qual es barreja el preu que es paga per oferir duros a quatre pessetes amb un repertori que beu de les fonts musicals més tronades i enganxadisses de la dècada dels vuitanta, la generació d'infància de la majoria dels intèrprets de 'Vintage', per cert, amb una excepció de l'actriu Meritxell Duró, andorrana d'origen dels setanta, que surt de l'anonimat coral de companyies com Comediants ('Persèfone'), Dagoll Dagom ('La nit de Sant Joan') i, sobretot, La Cubana ('Mamá quiero ser famoso', 'Cómeme el coco negro', 'Campanades de boda').

Tampoc és estrany, per tant, que l'arrencada de l'espectacle 'Vintage', només a les portes d'entrada a la sala, tingui —amb totes les distàncies que es vulgui— un aire propi de les accions de La Cubana, amb interrelació directa dels intèrprets amb els espectadors. Un cop engegada la trama, aquesta influència va desapareixent i s'entra en un espectacle majoritàriament musical amb un guió de fons juvenil madur que mostra les penúries per mantenir comercialment l'agència del creuer en qüestió i les penúries dels joves amb carrera que participen en un càsting de feina per participar com a animadors temporers del creuer.

Una mica de romanticisme, amors i desamors en alta mar, desig i rebuig, xantatge i opressió, coreografia, reinterpretació a la catalana del èxits musicals dels vuitanta i molt d'humor amb un espetec final de demostració de bandage —que no vol dir vintage— a càrrec de Zlata (Meritxell Duró) la propietària del creuer, arruïnada i sense gaires recursos artístics. (...)