Vis a vis a Hawaii

Teatre

informació obra


Adaptació:
Miquel Murga
Intèrprets:
Pep Vidal, Màrius Hernàndez , Marta Codina
Escenografia:
Gordon Svaboda Craig
Vestuari:
Albert Borrell
Il·luminació:
Dani Gener
Ajudantia de direcció:
Marià Font
Direcció:
Miquel Murga, Sergi Estebanell
Producció:
Teatre Gaudí
Companyia:
Estampades
Sinopsi:

Segurament “Vis a vis a Hawaii”, juntament amb “Pares y Nines (T’estimo, però no tant)” i “Bajarse al Moro”, contitueixen la trilogia de comèdia més representativa i exitosa de José Luís Alonso de Santos.Ara, en la versió de Miquel Murga, aquell directiu d’una companyia d’assegurances involucrat involuntàriament en un afer criminal, es reconverteix en un càrrec polític presumptament corrupte en casos de fuga de capitals. Un personatge molt més reconeixible en l’actualitat i que viu unes hores immers en una muntanya russa d’emocions i embolics. Tot i així, però, “Vis a vis a Hawaii” és un cant a l’amor, l’amor que pot aparèixer quan i on menys t’ho esperes i que trasbalsa la condició humana amb els seus fluïdsmiraculosos.

Estrenada el 1992 per Joaquín Kremel i Julia Torres a Madrid, representa en temps real un Vis a vis a una habitació de la presó que han batejat amb el nom de “Hawaii”.

Crítica: Vis a vis a Hawaii

17/10/2015

El sexe no arriba al riu

per Andreu Sotorra

Amb aquesta comèdia de més de trenta anys de José Luís Alonso de Santos (Valladolid, 1942), el director Miquel Murga tanca una trilogia versionada en català per ell mateix i considerada la més representativa de l'autor vallisoletà, format teatralment a Madrid. Abans hi ha hagut les versions de 'Pares y Nines (amb el títol 'T'estimo, però no tant)' i 'Bajarse al moro'.

En aquesta ocasió, tot l'exotisme que pot fer endevinar el títol de 'Vis a vis a Hawaii' és simplement imaginació perquè Hawaii no és altra cosa sinó una de les sales d'una presó habilitades per a trobades mensuals d'alguns dels interns amb les seves parelles. D'entrada, doncs, es crea un espai insòlit per passar del clima opressiu d'entre reixes a l'eclosió d'una comèdia romàntica que, ves per on, sense ànim d'avançar res, fins i tot té un The End feliç.

Per una banda, un càrrec polític acusat de traficant i assassí, i per una altra banda, la presumpta parella de l'individu en qüestió que és la clau de volta i la sorpresa que un servidor no està autoritzat a desvelar. El tercer personatge és el carceller de la presó, més aviat una caricatura del que hauria de ser un carceller de debò, fins al punt que, com diu en un moment donat el pres, s'està més bé a dins que a fora. (...)