Juan Manuel Quiñonero, Alfredo Guillamon, Pati Valcarcel
Vestuari:
Raquel Bernal, Berta Riera
Composició musical:
Vicent Huma
Vídeo:
Francesc Isern
Sinopsi:
El Robin és un ocell que vivia feliç a la seva gàbia, fins que un dia va tenir un somni. La gàbia es va obrir i el Robin, per fi, va obrir les ales i va volar. Va buscar per aquí i per allà, però no va trobar cap ocell. Tots havien desaparegut, però el Robin va decidir anar mes enllà del que ningú ha imaginat per tal de trobar-los.
De vegades, les persones som capaços de tancar a qui estimem en una gàbia, perquè no s'escapi i es quedi al nostre costat. Vola ploma és un conte sobre la llibertat i el respecte a la veritable natura dels éssers vius. Li volem donar al nostre protagonista la possibilitat de viure el seu somni i als espectadors l'oportunitat de acompanyar-lo en el seu vol.
Premi al millor espectacle de teatre de titelles al Festival Internacional de Titelles de Tolosa TITIRIJAI 2015.
En la línia del meravellós Guyi-Guyi
que va elevar a Periferia Teatro als més alts nivells de l'espectacle
familiar de l'estat, arriba Vola Ploma (o Vuelapluma, en l'original
castellà), que a través de la història d'un petit ocell, vol fer una
metàfora sobre quins mecanismes invisibles (i força vegades, interns),
ens lliguen a una vida on no podem gaudir de la nostra plenitud i
llibertat.
Si en aquella ocasió els barcelonins-murcians Juan
Manuel i Mariso, nucli de la companyia, eren capaços de construir una
versió deliciosa (i una mica friki, cosa que sumava) de l'aneguet lleig
sense una sola línia de text, ara ens trobem amb un espectacle escrit
per tots dos, en què ell signa la direcció i ella comparteix escenari
amb la Iris Pascual. I en català. A més, potser perquè de vegades un
espectacle surt rodó, mentre el Guyi Guyi tenia un ampli espectre
d'edat, en aquesta ocasió el seu públic preferent són els pàrvuls fins a
5-6 anys, com demostra el fet que són aquests els qui omplen les
sessions escolars.
El Robin és un ocell que neix i creix a una
gàbia, i que un dia somia que vola i va a buscar als altres ocells.
Després de buscar, sent a dir que els que queden a tot el món es troben a
una illa on un espantaocells els té ben cuidats i alimentats, això sí,
amb la condició que no aprenguin a volar i no marxin mai de l'illa. En
una conversa entre el Robin i aquest curiós personatge, queda al
descobert l'immens egoisme de qui et té presoner en una gàbia d'or, no
per amor, sinó per desig de posseir-te. Però al capdavall, són ocells, i
el Robin mirarà de recordar-los-hi i ensenyar-los a fer allò que mai
haurien d'haver oblidat: volar.
Hi ha una petita contradicció si
pensem en el públic al qual s'adreça, ja que el text conté algunes
reflexions i moments que clarament són per a nens i nenes una mica més
grans, que passen desapercebuts als petitons. I inevitablement donen peu
a algun moment de desconnexió.
En qualsevol cas, un espectacle
molt ben produït i interpretat, d'una gran ambició artística, que per al
públic familiar resultarà entranyable, i dóna ocasió per parlar de
temes tan importants com l'amistat, i com superar les pròpies
limitacions.
