Volem (si volem)

informació obra



Intèrprets:
Lali Barenys, Música: Carles Beltran, Namina
Sinopsi:

Música i paraula enllaçades de tal forma que es converteixen en un espectacle intens i profund, transgressor i directe, alegre i contundent, un cant a la llibertat.

VOLEM per denunciar com és el poder (i la societat, l’entorn, les circumstàncies, els diners, les fronteres les mentides,les injustícies, les creences, l’enveja l’analfabetisme, la cobdícia…)  qui ens cus la boca i ens posa les cadenes . Trenquem-les .

VOLEM alt , entre núvols i tempestes plens de lligams, cadenes, prejudicis, prohibicions i menyspreus

VOLEM fer una macro reividicacio de l'ésser humà lliure, responsable dels seus actes i de les seves decisions, responsable de la seva llibertat, que no ha de ser coartada per res ni ningú.

VOLEM per ploure ben fort i, un cop més amb música i paraules, desvetllar-nos i recordar-nos que fer un altre món és cosa nostra, i és possible. I urgent.

Un enfilall de poesia, melodia, música, cançons, paraules i emocions per reivindicar la lluita obrera i la llibertat d’expressió,
la dignitat de totes les races i el respecte per les dones, la lluita per acabar amb el masclisme i amb els menyspreus i prejudicis contra els diferents, la lluita per l’amor homosexual, bisexual (i a les cireres amb nata si cal) i també la lluita per l’autodeterminació dels pobles, la lluita per una vida digna, per un amor lliure i una vida lliure, en definitiva un cant a les lluites a l’apoderament contra la por i la intolerància al desconegut i diferent, clamem contra l’autoritarisme, les injustícies, les privacions de llibertat com a càstig per qui pensa, viu i actua diferent.

Crítica: Volem (si volem)

25/09/2019

EL RÒSSEC DELS TIRANS

per Francesc Massip

Ho han tornat a fer! Aquest trident de poesia, cant i música que configuren Lali Barenys, Namina i Carles Beltran ha tornat, després de Maleïdes les Guerres, a fer-nos pujar un calfred per l'espinada, a deixar-nos clavats a la cadira i a escurar-nos l'ànima. El seu darrer espectacle, estrenat a la presó de Puig de les Basses i que ha entrat a la festa major de Barcelona per la porta del Versus, és novament una escopinada a l'entrecella dels tirans que han convertit l'estiregassada pell de brau en un presidi de la democràcia.

El títol és una bella homonímia: Volem. O, millor, una brillant antanàclasi: Si volem, volem. Es juga amb el verb volar, encara que els dèspotes maldin per retallar-nos les ales, i el verb voler, perquè només la voluntat insubornable del poble ens farà lliures.

Després d'aquesta declaració de principis inscrita al títol, l'espectacle arrenca poderós, colpidor, emotiu, amb "Grandola Vilamorena" de Zeca Alfonso, l'himne de la revolució dels clavells, una revolta pacífica que a Portugal va triomfar perquè els soldats dels fusells enflocats pertanyien al mateix poble que els cobria de flors, però que aquí han respost als clavells amb clatellades posant en evidència la seva naturalesa d'exèrcit d'ocupació que odia profundament un dels pobles que el paga.

Des d'aquesta àlgida evocació, Volem enfila textos i cançons de Léo Ferrer, Salvat Papasseit, Casasses, Rodoreda, Martí i Pol o Ovidi Montllor, passant pels clàssics Sylvia Plath, Shakespeare, Miguel Hernández o Brecht. Una tria esponjosa i potent que parla del maltracte i de l'expoli, de la necessitat de fugir-ne per sobreviure, de l'etern emigrant, de la invasió, l'ocupació i l'exili, de la persistència del feixisme que ha infectat fins als que se'n deien opositors i se'n creien immunes.

L'enèrgica batuta de Lali Barenys, autora, a més, de tres de les peces més llargues del mosaic, es converteix en implacable tralla contra el conformisme, contra la por a la llibertat, contra l'opressió dels benpensants -per omissió- i dels canalles -per acció dolosa. Un recital límpid i valent, que esdevé sublim en la veu argentada de Namina, un doll vocal original i sempre sorprenent, d'una calidesa tropical, d'una sedosa textura que agombola oïda i esperit. Una veu amb personalitat, que reverbera amb noves irisacions temes clàssics com "Alfonsina i el mar" de Félix Luna i Ariel Ramírez o les "Nanas de la cebolla" d'una altra víctima del feixisme: Miguel Hernández, escrites des de la presó al seu fill acabat de nèixer. De vegades Lali i Namina alternen el recitat i el cant en un crescendo esponerós, com l'impagable "Va com va" de l'Ovidi o "General el teu tanc" de B.Brecht. Tot plegat amb la constant presència creativa de Carles Beltran, autor de diverses composicions, arranjador d'altres i intèrpret en directe que sostè la columna sonora de VOLEM. Un envit al vol. Un convit al voler esborrar el ròssec dels tirans de la faç de la terra!!