Wabi-sabi

Dansa | Familiar

informació obra


Intèrprets:
Sarah Anglada, Sara Pons
Companyia:
Trasnformas
Direcció:
Thomas Louvat
Sinopsi:

Dos personatges aconsegueixen sortir del seu embolcall de paper on algú els ha deixat oblidats i es dediquen a dona una nova vida a totes les històries rebregades que dibuixants, escriptors, nens i persones de totes les edats llencen a la paperera.

Crítica: Wabi-sabi

31/01/2016

Divertit joc coreogràfic

per Jordi Bordes

Mons Dansa (abans Nats Nus Nens) manté unes coreografies molt lúdiques. Un món imaginatiu, amb molt d'espai per a ballar, amb personatges que tenen un aire d'antiheroi amb vestuari i un cert regust de clown que disfgruta ballant. L'obra desplega un imaginari fèrtil amb les sorpreses que es troben sota de la paperassa que han llençat persones, anteriorment. No hi ha punta de foscor, ni tampoc de conflicte en l'escena. Tot és blanc, tot és ballable, tot és lliure. Una mirada molt amable, amb unes músiques i un espai sonor que conviden al somriure. Tot és molt artesanal i un suport amb el vídeo lúdic que aporta una certa tridimensionalitat: surten de la pàgina. És un univers que manté el treball de Mons (Quan tanco els ulls) i també de Momentari, tot i que en un format més reduït, pensat per a superar la crisi.

Aquest treball, com els anteriors, tenen regust a diumenge al matí, abans de vermuth. Són molt tendres, familiars, però els hi falta una certa tensió (no necessàriament narrativa, però sí de personatges) per captar l'atenció del públic. El joc amb els elements s'acaba de seguida. No hi ha prou recreació amb ells. En aquest sentit, un espectacle que s'hi podria emmirallar és el llegenadi de Papirus de Xirriquiteula Teatre.


Trivial