Wabi-sabi

Dansa | Familiar

informació obra


Intèrprets:
Sarah Anglada, Sara Pons
Companyia:
Trasnformas
Direcció:
Thomas Louvat
Sinopsi:

Dos personatges aconsegueixen sortir del seu embolcall de paper on algú els ha deixat oblidats i es dediquen a dona una nova vida a totes les històries rebregades que dibuixants, escriptors, nens i persones de totes les edats llencen a la paperera.

Crítica: Wabi-sabi

31/01/2016

Dansa de paper

per Andreu Sotorra

L'avantatge de l'expressió enigmàtica «wabi-sabi» és que en català, fonèticament, sona bé. Té música. I això ja lliga amb un element important de l'espectacle que es mou, durant tres quarts d'hora, a ritme d'una atractiva i suggerent banda sonora de peces manllevades de diferents grups i compositors com Tactequeté, Cabo San Roque o Henry Mancini.

El cas és que el terme «wabi-sabi» prové de la cultura japonesa i es refereix a objectes o ambients que tenen una estètica simple i senzilla. Artísticament, fusiona el minimalisme amb la calidesa de la natura i els objectes artesans que proporciona. Però el món gira tant i torna al Born sempre que, a finals del segle passat, els informàtics occidentals van adoptar el terme per definir una programació àgil i poc complicada. Encara hi treballen, pel que sembla, vistos els resultats i els embolics del software.

I ara, la companyia Mons Dansa, creació de Claudia Moreso, adapta el tal «wabi-sabi» per definir l'esperit d'aquest nou espectacle de dansa familiar on els elements que s'hi utilitzen són, majoritàriament, provinents del paper manipulat.

Dansa de paper, doncs, en podríem dir. Però, no pas de paper mullat!, perquè les dues intèrprets representen dos personatges que, com si fossin pinotxos moderns, surten de dins de grans boles de paper rebregat i, talment com rastrejadors de paper i cartró de contenidors blaus, es dediquen a recuperar històries amagades en papers que troben en cubells i papereres llençats pels seus usuaris. (...)

Trivial