Wasteland

Teatre | Nous formats | Musical

informació obra


Una mirada agredolça a la realitat de milers de pobres que malviuen entre deixalles. Són cercadors de somnis i d’esperances que busquen entre la brossa un bitllet per sortir de la misèria. Un nou espectacle de Lluís Danés, que l’any 2007 ja va sorprendre els espectadors del TNC amb Tranuites Circus. Aquesta va ser una de les apostes que més van interessar als programadors internacionals que van assistir a la cita del Come & See del juliol passat. El Tranuites Circus ja aspirava a ser un muntatge internacional, només el comiat dels escenaris de Lluís Llach el va frustrar. Ara, ja compta amb coproductors internacionals perquè l'equip artístic de Lluís Danés faci el salt a la consolidació.

Autoria:
Lluís Danés, Martí Doy (constructor titelles i màscares)
Direcció:
Lluís Danés
Escenografia:
Lluís Danés
Text:
Eduardo Galeano
Composició musical:
Lluís Llach
Direcció Musical:
Xavi Lloses
Intèrprets:
Xavi Lloses, Manolo Alcàntara
Músics:
Xavi Lloses (piano, acordió, sintetitzadors, etc), Adrià Bauzó (flauta, saxos, clarinet, etc.), Oriol Aymat (violoncel, acordió, serra, etc.)
Il·luminació:
Joan Teixidó "Teixi"
So:
Oriol Farran "Estu", Carles Xirgo
Vestuari:
Santamandra Produccions
Ajudant de direcció:
Anna Marín
Estrena:
Estrena
Sinopsi:

Teatre visual i d’objectes, actors, gest, circ, música... Amb aquests elements, i inspirat en un documental del mateix títol de la britànica Lucy Walker, Lluís Danés recrea sobre l’escenari un abocador habitat per éssers humans i objectes de reciclatge convertits en titelles. Colpidor i poètic, l’espectacle combina denúncia i sensibilitat per posar de manifest els desequilibris entre el primer món i el tercer. Ho fa amb les interpretacions d’actors inanimats i de carn i ossos, amb composicions de Lluís Llach interpretades en directe per Xavi Lloses, entre d’altres, i utilitzant com a fil conductor els textos i la veu de l’escriptor uruguaià Eduardo Galeano. Humor i esperança conviuen en una proposta colpidora on se’ns mostra la bellesa d’allò que és vell i que, lluny d’estar mancat d’utilitat, serveix per donar vida a un món oníric i ple de poesia.

Crítica: Wasteland

18/07/2013

Còctel explosiu i expressiu

per Jordi Bordes

Lluís Danés aconsegueix un còctel explosiu i expressiu a Wasteland. La trama, els habitants ignorats que malviuen de les deixalles (sigui en un abocador com apareix a lapeça o en els contenidors, com es detecta lamentablement cada cop més al carrer), impacta. El text, les cites implacables d'Eduardo Galeano que les llegeix ell mateix amb una contundència i alhora amb una dosi de mètrica aclaparadora, ressonen i vénen ganes de llegir més d'aquest intel·lectual insubornable. La música (les partitures de Lluís Llach, petites, íntimes, rodones, que topen amb un codi  apocalítptic, en el que les coses cauen, no es repensen) amoroseix.

 Gràcies a una dramatúrgia intensa, el ritme no decau: s'encadenen situacions a vegades còmiques, a vegades dramàtiques o tràgiques, quasi grotesques, en aquest teatrí que evoca a El gran teatre del món de Calderón de la Barca.La intepretació de Manolo Alcántara és exquisida. Compta amb una inestimable col·laboració a l'ombra dels manipuladors d'objectes i personatges dantescos.

Hi ha duresa, bellesa, escalfor, fredor. Wasteland és un termòmetre emocional que commou. Es mereix més atenció a la cartellera de Barcelona, més quan Danés ha aconseguit compromir el seu món expansiu (Tranuites circus, Llits) en un escenari i un equip sostenible en quant a producció. Evidentment, que la música sigui en directe (amb adaptacions de Xavi Lloses que freguen l'èxtasi) és un element clar que Danés no rebaixa en res la seva exigència artística.