Welcome to Siri's party

Nous formats | Teatre

informació obra



Intèrprets:
Laura Riera, Andrea Monje, Mariona Esplugues
Composició musical:
Cristina Valribera
Autor:
Laura Riera, Mariona Esplugues, Andrea Monje
Sinopsi:

Arcoiris i Morci, dues millennial amb ambició d’influencers, viuen en una festa eterna. Hi assisteixes com a convidat i participes a challenges, reptes virals, directes de youtube, balls, selfies i karaokes.

Aparentment, tot és perfecte. Una festa per viure. Per profanar. Per alliberar-se. Una festa perquè sí, per celebrar-se a un mateix. Allà, l’impossible esdevé possible. best party ever.

Però la nit s’acaba i el núvol d’avatars, projeccions i fantasies desapareix. La Siri, una al·legoria del culte al món virtual, corromp la festa. La realitat et colpeja. Quan despertes, intentes canviar el món. Uf. Tornes a la festa.

The Followers som una companyia teatral de Barcelona formada per tres dones joves que treballem mitjantçant la creació col·lectiva utilitzant el teatre documental i la tecnologia digital i interpel·lant a l’espectador, convertint-lo en subjecte actiu de l’acció.
Welcome to Siri’s party és la nostra primera peça, que es presenta al públic com a work in progress a la Rose Bruford (Londres, 2018) i al Festival Croquis de la Sala Beckett (Barcelona, 2019).

Crítica: Welcome to Siri's party

28/09/2019

Una festa d'aniversari cruel

per Jordi Bordes

Si sembla estúpid que en l'aplicació Siri , d'Apple, celebri una festa d'aniversari, també ho és que les persones mortes continuïn latents en les seva pàgines de Facebook. Aquest parell d'actrius que integren The followers juguen a la contínua contradicció entre la llibertat de poder utilitzar determinades aplicacions o xarxes socials i l'esclavatge d'acabar sometent-se a la seva perversitat.

Són molts recents les fotos de selfie en els albums de vacances. Abans, per fer una foto de grup es recorria a l'enginy i al botó per disparar la foto retardadament, o bé a atrevir-se a demanar algun desconegut que ens retratés. Aquesta paradoxa és similar a la d'alícia perseguint el seu conill blanc pel cau del País de les meravelles. El viatge fantàstic el porta a pantalles (o escenes) en què viu un simpàtic malson: com les festes de no-aniversari que no avancen. Com el Poder de la Reina de Cors, extremadament sola. L'obra s'estrena coincidint (la contraprogramen involuntàriament)amb e TNT. L'any passat, aquest cartell feia una altra aproximació (molt més íntima i experimental sobre l'univers de Lewis Carroll: Charles, Alice and me. La màgia d'Alícia també l'ha trencada (provocadorament Marta Buchaca a Alícia al país de les meravelles)

L'obra, convida el públic a ballar, a sumar-se al joc e fer-se interessant (fa unes dècades es coneixia per gimcana i significava fer proves per aconseguir un premi) i enamorar l'altre. Amb la música a to drap, llums que sobrevolen el moment i una àudiovisual que deu aclaparar (vaig anar el dia de l'assaig general i els vídeos s'encallaven, encara). Però, enmig de tanta festa entre dos personatges caricaturitzats en dues personalitats antagòniques (la noia que s'ho curra i malviu del que vol i la noia que és la seva fan i que té tot el que vol gràcies al bitlleters dels pares), hi ha una voluntat de transcendir. Trencant la quarta paret i el personatge. Revelant les seves incomoditats personals (o, com a mínim, amb una intimitat que no estarien disposades a transigir els seus personatges falsos i tormentats) amb aquest progrés. Eviten amb intel·ligència fer cap discurs moral: deixen obertes le spreguntes perquè sigui cada espectador el que fci examen de consciència de la seva relació amb les tecnologies. Depèn com ser guanyador d'aquest concurs de la festa de'n Siri, demostra ser el gran perdedor, la persona més desorientada i insegura de totes. És evident que per triomfar a Youtube s'ha de parlar i fer un posat concret. Que per aconseguir likes a Instagram hi ha fórmules com també per aconseguir rebentar l'olla plena de caramels. El joc infantil, cruel per definició, simplement, ha canviat les seves eines. Ara, el seu egoisme és més complex, com amorosit per les noves tecnologies.