White

Teatre | Familiar

informació obra


Direcció:
Gill Robertson
Intèrprets:
Michael Sherin, Luke Walker
Coreografia:
Catherine Dreyfus, amb la col·laboració dels intèrprets
Sinopsi:

Benvinguts al bonic i estrany món de White. Ple d’ocells i de gàbies. Un món que brilla i enlluerna durant la nit. Dos amics tenen cura de les casetes dels ocells i s’asseguren que els ous es mantinguin fora de perill. Aquest món és blanc, brillant i ordenat. Però a la part alta dels arbres de sobte hi apareix color. Primer el vermell, després el groc, després el blau… White és un espectacle alegre, juganer i molt visual. És una primera experiència teatral perfecta per als més petits.

Catherine Wheels és una companyia de teatre infantil de renom internacional. White es va estrenar al Edinburgh Fringe Festival l’any 2010 i es va emportar tres premis. EI 2011 va triomfar al Critics Awards for Theatre in Scotland (CATS) i va ser considerat el millor espectacle de l’any.

Crítica: White

11/11/2016

Amb la lleugeresa dels guants de punt

per Jordi Bordes

Un espectacle tant senzill com coherent. Dos personatges excèntrics viuen i disfruten de la seva blancor. Amb una rigorositat ben entesa, perquè disfruten en les seves obligacions diàries. La seva felicitat és clara i àmplia. Hi ha la il·lusió de preparar els nius per poder acollir els ous que cauen del cel. El que no és blanc, va a la paperera. Tot sembla feliç i senzill fins que un petit conflicte ho trastoca tot. La llei, sempre aclaparadora, s'afebleix i permet que s'obri un altre ventall de possibilitats, que fa divers, i més enriquidor aquell món d'ordre feliç per desconeixement de la resta. Hi ha una clara voluntat d'obrir-se a noves perspectives, a ser acollidor i respectar les diferències. És un espectacle en què els actors busquen al públic, sense arribar a incorporar-lo en l'acció (però sí en l'escena). 

L'obra juga amb un espai molt suggerent, de molts detalls que fan única cada caseta d'ocell. Un teatre molt net, sense massa artificis que sap sorpendre amb senzills jocs de llum i recursos d'atrezzo. Que dibuixa somriures i acaba en un esclat de festa molt íntim. Com si se celebrés una festa d'aniversari en silenci. Amb un esclat de color que trenca amb l'austeritat d'un blanc, que s'havia presentat com ingenu, tendre, però que acabava tenint un punt d'excloent. La bondat respira per tots els racons. El Petit Príncep hagués trobat, segurament, l'escalf que no li donava la rosa altiva i que només corregeix gràcies a l'amistat de la guineu i la conversa pacient amb un aviador enmig del desert.