Whose are those eyes?

Nous formats

informació obra


Companyia:
Macarena Recuerda Shepherd
Autoria:
Macarena Recuerda Shepherd
Direcció:
Macarena Recuerda Shepherd, coordinació: Vicente Arlandis
Ajudantia de direcció:
Col·laboradors: Natalia Lloreta, Esther Burgos, Ramon Minguella, Ignasi Busqueta
Intèrprets:
Lorea Uresberueta
Vídeo:
Gorka Bilbao
Producció:
MiCartera Patrocina, FiraTàrrega, BAD (Bilbao), Escena Poblenou, Antic Teatre
Estrena:
Estrena
Sinopsi:

Artista de llarga trajectòria i ampli espectre creatiu, fundadora de la plataforma de nous creadors Colectivo Estraperlo, que des de l’any 2008 produeix els seus propis espectacles. Aquest projecte neix de la seva passió pel gènere policíac, el cinema negre i els còmics dels anys 30. La proposta planteja un joc de rol en què l’espectador ha d’assumir un paper i es converteix en personatge actiu d’una trama d’intriga. Un recorregut dirigit per la ciutat que converteix el carrer en un escenari on s’esborren els límits entre la ficció i la vida real. Un trencaclosques detectivesc en què els espectadors passen a l’altra banda i contribueixen a construir l’espectacle. Espectacle presentat conjuntament amb Antic Teatre. 

Crítica: Whose are those eyes?

06/09/2013

Jugar tot un Cluedo en viu!

per Jordi Bordes

L'artista Lídia Zoilo (de nom artístic Macarena recuerda) gira la seva trajectòria com un mitjó. Ara convida a fer un joc amb els espectadors, una mena de Cluedo escènic. Ho fa, amb el suport d'artistes voluntaris de la ciutat on es presenti. Què passaria si en la premier d'una pel·lícula algú assassinés els dos actors protagonistes? Quin seria el mòbil de cada possible assassí? Quines, les seves coartades? Tot i que aparentment, és un joc senzll (Sr. Pizarro/canelobre/ menjador) traslladar els protagonistes al carrer en què van rebent informació de confidents, que es prepara una lluita (tant innecessària dramaturgicament com divertida) per la plaça va donant una complexitat que, pressumiblement, anirà creixent a mesura que rodi aquest pojecte. Perquè, estadísticament, quasi sempre s'acaba culpant al mateix personatge i el joc sigui que els espectadors sàpiguen treure's les puces i acusar a terceres persones, sigui sincer o no. L'obra compta amb un aformaent limitadíssim, ja cal que els més interessats al joc (amb binocles, ganivets, trets i pistoles... de joguina) s'hi apuntin ràpidament. Per ara, hi ha confirmada sessió a l'Escena de Poblenou.

Les ganes de jugar de l'espectador són indispensables. Però es que, calçat amb una bossa de colors i amagant-se pels racons, no es pot més que deixar-se anar. Dijous a la nit, un grup d'actors esperava un confident. Ells preguntaven per si els ocells observen els humans. Doncs aquell espontani curiós els va respondre "I els coloms ballen hip hop". Genial, ni el millor dramaturgs de thriller. Un joc escènic amb regust d'antiheroi com el doblador de Bruce Willis que canten els Amics de les Arts.