Xarnegos

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Roser Batalla/ Maribel Ibarz, Pedro Cánovas, Albert Eguizábal, Alícia Puertas, Alzira Gómez
Dramatúrgia:
Marc González de la Varga, Jorge Paz
Il·luminació:
Dani Guerrero
Producció:
Pentateatre
Autoria:
Pere Calders
Companyia:
Cia Els Pirates Teatre
Sinopsi:

El Manolo és un home jubilat, procedent d'Extremadura, que fa 40 anys que viu a L’Hospitalet de Llobregat. La Marisa, la seva filla, està preocupada per ell. Diu que últimament fa coses molt estranyes i creu que s'està tornant boig. Degut a això, la Marisa acudeix amb el seu pare a unes sessions de psicodrama perquè el tractin. Segons ella, s'està tornant boig perquè diu que és català.

Crítica: Xarnegos

10/01/2016

Viatge d'emocions, que arrenca amb un gag i que integra l'espectador en la teràpia

per Jordi Bordes

El temps apassionant i, per moments, esgotador del "procès" ha comportat un creixement d'obres de teatre amb referències històriques. Des de les del 1714, a les d'una història més recent com la de Cambó /Companys. Ara, Marc González de la Varga planteja una arrencada que arrela en el concepte que "és català aquell que treballa i viu a Catalunya", on sigui que hagi nascut. Però és només un miratge (molt còmic i afinat) que desemboca, realment, en els sentiments personals d'una mare i d'un pare. I de com els identifiquen altres persones en un espai insòlit com és una teràpia de grup, liderada per un especialista argentí, que li agrada  comunicar-se en català i castellà.

La proposta integra un grup d'actors molt heterogeni. Des d'unes contrastades Roser Batalla i Alícia Puerta a espectadors que reben l'impacte del muntatge des de les butaques dels participants. D'entrad,a hi ha un aire còmic, d'improvisacio tot i comprometre mínimament els actors accidentals. En realitat, la peça va guanyant solvència i densitat, generada l'empatia amb els personatges principals, s'acaricia l'ànima i estremeix l'emoció. Molt recomanable pels que viuen on van néixer o no, però també per tots aquells que tenen els pares ben presents, o absents. Perquè Xarnegos parla, en realitat, de les vides íntimes i equivocades d'uns ciutadans normals mirats des d'un microscopi. I des d'aqiesta òptica, les senyeres, els himnes, la rauxa apareix desenfocada. Tot un encert. L'autor i director admet que hi ha molt de la seva vida en alguns d'aquests personatges. Es nota en la representació perquè són personatges estimats, a diferència dels més surrealistes de la seva proposta anterior Tras la puerta (Acevi Hotels, 2014). L'autor s'ha atrevit a ser sincer i donar una mirada el màxim de calidoscòpica , que és ben real, i alhora contradiu les pors aquelles de "trencar Catalunya o trencar Espanya". La política queda fora, certament, d'aquest consultori de pega.