Xarnegos

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Roser Batalla/ Maribel Ibarz, Pedro Cánovas, Albert Eguizábal, Alícia Puertas, Alzira Gómez
Dramatúrgia:
Marc González de la Varga, Jorge Paz
Il·luminació:
Dani Guerrero
Producció:
Pentateatre
Autoria:
Pere Calders
Companyia:
Cia Els Pirates Teatre
Sinopsi:

El Manolo és un home jubilat, procedent d'Extremadura, que fa 40 anys que viu a L’Hospitalet de Llobregat. La Marisa, la seva filla, està preocupada per ell. Diu que últimament fa coses molt estranyes i creu que s'està tornant boig. Degut a això, la Marisa acudeix amb el seu pare a unes sessions de psicodrama perquè el tractin. Segons ella, s'està tornant boig perquè diu que és català.

Crítica: Xarnegos

19/01/2016

Xarnego l'últim!

per Andreu Sotorra

Em sembla que superada la frontera del segle XX amb el segle XXI, l'ús, primer despectiu i després costumista i fins i tot afectiu, entre les dècades dels anys seixanta i vuitanta del segle passat, d'anomenar "xarnegos" a una determinada societat immigrada a Catalunya ha caigut totalment en l'oblit. Però també és cert que quan el jove autor d'aquesta obra (29 anys) l'ha revifat, no s'ha fet gens estrany perquè tot acaba deixant rastre en el subsconscient d'aquells que ho han viscut.

Marc González de la Varga és fill de mare lleonesa i pare madrileny. Els seus dos progenitors van venir a establir-se a Catalunya des de petits. L'obra 'Xarnegos', doncs, beu clarament de la font de viure entre dues cultures, la dels seus avis i els seus pares i la seva pròpia arrelada ja a Catalunya. Per això, el mateix autor i director introdueix l'obra amb una dedicatòria als seus avantpassats.

Però l'obra va més enllà d'aquesta relació dual i s'endinsa en els fantasmes personals dels protagonistes, tots assistents en unes sessions de psicodrama conduïdes, tan bé com pot i sap, per un aspirant a professor argentí (Albert Eguizábal), assidu al mate com la majoria d'argentins.

Quan les tensions de la teràpia esclaten, a partir del conflicte casolà entre un taxista jubilat d'origen extremeny, establert a l'Hospitalet de Llobregat (Pedro Cámara) i la seva filla que se n'ha anat a viure a Saragossa (Roser Batalla) i que l'acusa histriònicament de pensar-se "que és català", la roda de la teràpia ja no té aturador i embolica tots els altres presents en la sessió: una dona d'edt mitjana-alta que hi fa cap per error (Alzira Gómez), i una jove de Manresa sense ofici ni benefici (Alícia Puertas). Els espectadors hi veuran tres o quatre usuaris més, a la platea, però són voluntaris als quals se'ls ha demanat la seva participació passiva a l'hora d'entrar a la sala, una participació, de fet, que acaba abraánt també la resta d'espectadors per la proximitat dels espectadors amb les files de butaques. (...)