Xenologia

informació obra



Sinopsi:

La trobada amb l’Altre. La xenologia és l’estudi sobre l’estrany, és explorar de quines maneres podem relacionar-nos amb l’Altre –entès no sols com la persona diferent al jo, sinó també com allò que dins nostre ens és aliè.

xenologia és un mosaic d’imatges escèniques que entrellacen cos, so i llum. Mitjançant una atmosfera plàstica, vol interrogar-se entorn de com viure junts.

Crítica: Xenologia

29/04/2022

Inquietant anatomia de la solitud

per Jordi Bordes

Un muntatge en forma d’estudi musical, de quadres que espigolen un llenguatge corporal. El cos apareix en primer terme com si fos una classe de pintura amb model, com una sessió d’anatomia (connecta amb The great tamer, de Papadopulos) en què, en realitat, es furga endins, cap a l’ànima. La llum, minimalista, com el llenguatge (desconstruït gairebé sorolls bucals) projecten una soledat de l’individu i una ànsia per connectar artísticament i físicament amb l’altre.

Des de la nuesa, es disparen mil sensacions que insinuen viaranys possibles des d’una no narrativitat. No els cal. La peça juga al primeríssim primer pla amb retalls de llum que il·luminen una part del coll o una mà. I la seva descontextiualittzació incita a l'espectador a trobar-hi ressons. I en la tremolor i gesticulació dels dits s'apareixen gests d'àrbitre, persones tocant el piano, dirigint una orquestra o amb una tremolor que indica una vellesa avançada. En altres plans, ésl e canó de llum el que projecta la relació entre dos individus, provant de connectar-os tra+ant el feix de llum d'un cos isolat a l'altre. O es prova d'emocionar amb una projecció de flixos fotogràfics, quejuntes esdevenen una seqüècia, tt o qiue la image no es mogui del pla en cap moment. Ara, l'anatomia de la solitud queda desvetllada pels flaixos de llum intermitent.

Convoquen la mirada de l’altre (també del públic) i la sacsegen. Intriga saber què els oferirà aquesta recerca artística i personal. Els seus estudis, a manera pictòrica (Castellucci també hi juga evocant quadres del Renaixement a Bros), indiquen una rec erca àmplia que dotaran en breu d'una dramatúrgia que aconsegueixi relacionar l'Un amb l'Altre.