Van néixer al segle XX, porten XX anys ballant i els cromosomes de les intèrprets són tots XX. Encara us calen més explicacions sobre el títol de l’espectacle amb què Increpación Danza celebra el seu aniversari? L’any 1993 Montse Sánchez i Ramon Baeza van començar a treballar en la renovació del llenguatge del flamenc, contaminant-lo amb elements coreogràfics propis de la dansa contemporània. Ara miren enrere per recordar vint anys de carrera durant els quals la companyia ha ballat en femení, sense que l’absència del bailaor s’hagi trobat a faltar ni un moment. Veureu moments històrics dels treballs més representatius de la companyia, que explica així els seus orígens. Una mirada a l’evolució i la maduresa creativa d’uns coreògrafs que segueixen renovant el llenguatge de la dansa.
Bon exercici de síntesi i declaració d’intencions de Ramon Baeza i Montse Sánchez amb XX, muntatge que, probablement, situa Increpación Danza al lloc que li pertoca en l’evolució contemporània de la dansa d’arrel flamenca. Especialment indicat per als qui no vam seguir la companyia durant la dècada dels 90, perquè condensa, en una hora, l’essència dels primers quatre treballs. I amb l’elegància per no caure en el tòpic ‘greatest hits’.
Aquests dies de festival s’han vist companyies de dansa de prestigi i d’envergadures considerables (més de 10 ballarins). En cap cas he pogut apreciar però, un treball tan acurat de coordinació com el que brinden les 5 ballarines d’ Increpación Danza. ‘Chapeau’ per Vanesa Domínguez, Ruth García, Marisa Güimil, Cristina Casanova i Montse Selma, per la seva entrega (a més de ballar, fan gala de dominar el compàs amb palmes, castanyoles i ‘cajón peruano’) i per aconseguir moments de gran plasticitat. No cal ser ni gran amant de la dansa ni acòlit del flamenc, per gaudir de XX.