Aquests dies de confinament no hi ha teatre. Amb l'objectiu de reconfortar i acompanyar aquests dies de soledat i estranyes, moltes companyies que han penjat vídeos dels seus muntatges. Recomana, sensible a la iniciativa desinteressada dels artistes, els ordena a través del web.
Podreu accedir a les gravacions clicant la pestanya del video de les fitxes.
Si tens dificultats, clica aquí
Circ, teatre i música es confonen en les actuacions d'una banda divertidíssima formada pels germans Dani i Alberto Foncu i el baix de Rafael Díaz, el Pollo, uns artistes de circ que es fan passar per músics i que, diuen, venen d'Andaluisiana per fer-nos passar una bona estona. Banjos i guitarres són els grans protagonistes dels seus espectacles. Us els perdreu?
Els tres dies que he passat a Reus m'han deixat enyorada. El circ mereix un festival com el Trapezi, on totes les propostes tenen un molt alt nivell, on hi estan representats tots els gèneres... La ciutat és preciosa, hi domina el començ petit, en té més del que ens podem imaginar per la mida, hi ha vermut, oli... tot el que cal per fer contents el visitant. Podria ser l'Avinyó del circ si hi haguessin més obres i, és clar, durés més dies, de manera que ho poguéssim veure tot amb tranquil·litat. Ja vaig dir en una altra crítica que el fet que l'oferta no està equilibrada amb la quantitat de públic (unes 90.000 persones -han valorat- per veure 70 representacions, toquen a vora 1.300 la peça!) ha contribuït a que els espectacles de carrer s'han fet impossibles si no hi erets una hora abans. Insisteixo perquè seria una tragèdia que moris d'èxit, calen més obres. I més diners per pagar-les, és clar!
Ara que ja estic tranquil·la, parlaré potser de l'únic espectacle de carrer que vaig poder veure sense que em tapessin: Yee Haw! de La Banda de Otro, una proposta clown, amb música, malabars i equilibris, aparentment senzilla, com de circ de firaire, aquell que també ens han pres a Vilanova. Tres country-clowns són al davant d'un edifici del far west, on hi ha saloon i bank. I un cartell amb la foto d'un ells, sota el que diu Wanted. Són músics i toquen tota l'estona música country preferentment, però també ragtime i bluegrass, de vegades d'una manera impossible: mentre un d'ells fa equilibris sobre els altres i malabars amb les pilotes, la música se sent igualment. Enllaunada? No! Toquen els instruments de corda pràcticament amb un dit. Impressionant. Són molt divertits, àgils i uns clowns absoluts. Al text, juguen contínuament amb la paraula otro i fan moltes bromes sobre la política del moment:"He après anglès al mateix lloc que Anna Botella...", per posar un exemple.
I quan van acabar, van felicitar la gent de Reus per tenir un festival com aquest, emocionats de ser-hi -ells venen de Andalusia o de Andalousiana, com diu el cartell- i ens van dir que el conservéssim molts i molts anys. Doncs mira, pensen com jo!