Los Moñekos viatgen entre la dansa i el teatre, entre l'humor i el surrealisme. Els seus components, la Sarah Anglada i el Miquel Fiol han treballat junts o per separat en companyies com Senza Tempo,Nats Nus, Pia Meuthen, Sol Picó, Angels Margarit/Cia Mudances o Arno Schuitemaker. En aquest espectacle obren un camí polsegós cap a l’Oest llunyà i salvatge. Atacs, defenses, silencis, duels. Velocitat, coordinació, cossos, renills. Un núvol de pols causat per una estampida de toros mecànics.
Dansa contemporània passada pel tamís del western, del manga i, fins i tot, dels documentals de La 2 (en clau còmica, evidentment). Tot i que hii ha una boona arrencada amb el xicot fent de doomador només a partir de la veu que es descobrirà que és un castellà amb ressò de xiclet americà. Yi-ha és un exercici que se li dóna caràcter d'espectacle. En moltes ocasions els ballarins no tenen la tensió i energia que requereix atrapar l'interès de la gent. El diàlg que es mantenen és de còmic de sèrie B, amb bales que xiulen o escopinada que peta en la cara del contrincant. Una pega afegida és la utilització d'un microfon pendular, un element que només serveix pel joc però que no aporta gaire res, més que sensació de còpia d'anterior muntatges d'altres companyies d'arrreu d 'Europa. Hi ha un comicitat que dóna joc però caldria una mirada exterior (preferiblement de clown) perquè les seves bromes siguin dinàmiqques i no acabin matant un espectacle que, avui, és un cop de puny, molt breu.