Entre el 28 de gener i el 5 de febrer es podran veure al Mercat de les Flors diverses peces de Mette Ingvartsen dintre de la constel·lació que li dedica la Casa de la Dansa. La performer i coreògrafa danesa es gradua el 2004 a P.A.R.T.S. (Brussel·les), però ja havia iniciat la pròpia recerca i producció artístiques en crear la seva companyia el 2003. Des d’aleshores, no ha parat de crear i explorar qüestions diverses a través sobretot de la performance, posant la dansa en relació amb altres àmbits com les arts visuals o la tecnologia. Doctora en coreografia per la Universitat de Lunds a Suècia, combina la creació artística (actuant també en les seves creacions) amb l’activitat intel·lectual i acadèmica, escrivint, ensenyant i fent recerca.
Les seves primeres inquietuds teòriques, que investiga des de la pràctica artística, giren entorn la percepció, la sensació i l’efecte en l’espectador a partir del que es produeix en escena amb el cos dels intèrprets. La qüestió de la representació i performativitat del cos és el leitmotiv que acompanya l’evolució de tota la seva trajectòria. La primera actuació que es podrà veure al Mercat el 28 i 29 de gener és una funció doble de dues de les peces d’aquesta primera època: Manual Focus (2003) i 50/50 (2004). D’una manera molt senzilla però intel·ligent, a Manual Focus es crea un joc perceptiu sobre el cos entre l’espectador i les tres intèrprets, que es presenten com el que son –cossos femenins, joves i blancs– però sense deixar de donar l’esquena i amb una màscara d’home vell al clatell. Al solo de 50/50, en canvi, es parteix d’un mateix anonimat del cos individual, però ara portant al límit la seva capacitat expressiva i emotiva a través també de la paraula, la gestualitat i el mim.
L’interès per la capacitat performàtica del cos en aquestes peces va lligada també a l’interès d’Ingvartsen per la identitat, el gènere i l’androgínia, que també continua latent en obres posteriors, com és el cas de to come (2005, ampliada el 2017). Aquesta forma part de les Red Pieces, una sèrie d’obres en les quals la creadora danesa se centra en la nuesa, la sexualitat i el cos també com a lloc on es duen a terme lluites polítiques. A to come (ampliada) es representen 3 aspectes diferents del sexe però per separat, performant-lo sense caure en la pornografia ni l’acte sexual mateix, ja que posició, expressió de plaer i el plaer o joia mateix es representen en tres escenes separades i amb un vestuari molt diferent. Inicialment creada per a 5 intèrprets, la peça que es podrà veure al Mercat el 2 i 3 de febrer va ser ampliada a 18, precisament per portar més al límit la dimensió social i col·lectiva de la sexualitat que Ingvartsen volia tractar. En aquesta entrevista, ella mateixa es declara constructivista i anticapitalista, i és des d’aquests plantejaments polítics i teòrics que analitza el biopoder en la identificació i pràctica sexuals, així com es qüestiona la producció de desig a través d’uns imaginaris sexuals determinats pel neoliberalisme i, conseqüentment, apostant pel gaudi com a forma de resistència política a través del cos i l’afecte.
L’últim espectacle que es podrà veure i del que només es farà una funció el diumenge 5 de febrer és The Dancing Public (2021), una peça de dansa performance en la que Mette Ingvartesen, a priori sola en escena, comparteix l’espai amb el públic (dret) i transita entre diversos aspectes del fenomen sociohistòric choreomania o dancing mania –aquí més conegut com “el mal de San Vito”. Es tracta d’un fenomen documentat a ciutats germàniques de l’Europa Medieval en què algú començava a ballar de forma convulsa i aquest ball es contagiava a la resta de la població, portant els individus fins a l’extenuació i en alguns casos a la mort. Per a aquest projecte, Ingvatsen va realitzar una recerca historiogràfica abans de la pandèmia, però el confinament li va donar una nova dimensió, lligada a la contenció de l’energia física i el fet mateix del contagi descontrolat en una epidèmia. D’altra banda, també es reflexiona sobre la normativitat que travessa el cos, l’espai públic i l’acte escènic mateix.
Amb aquest recorregut, el Mercat vol presentar l’evolució de l’univers creatiu d’Ingvatsen, anant dels inicis a la última creació, posant context i donant a conèixer una creadora poc coneguda a casa nostra i amb poca presència a Espanya. Mette Ingvartsen és una creadora i intèrpret incansable, amb una visió molt madura i sòlida de l’art de la performance, la societat contemporània i l’individu, fins i tot sobre qüestions filosòfiques com la llibertat, que llegint a Foucault entén no com un estat, sinó com una pràctica a la que no podem renunciar. Una creadora conscient també de les problemàtiques del món contemporani, travessat pel capitalisme i el neoliberalisme, i que entén les potencialitats del cos performàtic i l’escena per crear relacions productives i enriquidores amb l’espectador. La trobareu parlant de totes aquestes qüestions el divendres 3 de febrer a la xerrada postfunció emmarcada en el cicle de Converses i Dramatúrgies del debat que organitza regularment el Mercat de les Flors, a càrrec del poeta, performer i comissari Quim Pujol i l’artista plàstic, historietista i pornògraf Francesc Ruiz.
