Part del bagatge creatiu de la ballarina i coreògrafa Eulàlia Bergadà (Palma de Mallorca, 1985) està marcat pels seus estudis superiors de ballet, dansa contemporània i coreografía. Però com a creadora ella és també la música que escolta, el ioga que practica, les lectures que acumula, el temps compartit amb els altres i la seva pròpia fantasia a l’hora d’imaginar com moviment, espai, il·luminació i so es poden canalitzar per fer que nosaltres, el públic, vibrem i ballem. Ara ens convoca en Very Very Slightly (VVS), la nova creació que presenta de l’11 al 13 de desembre a la sala MAC del Mercat de les Flors, coproductor de la peça. VVS compta amb tres ballarines, un músic en directe i un elaborat disseny de projeccions. Està inspirada en les imperfeccions dels diamants com a metàfora de les possibilitats de la dansa de traspassar la forma, la perfecció, i trobar, a través de les quasi imperceptibles escletxes, una vibració sensorial i energètica per gaudir en comunitat. Benvinguda sigui en aquest temps d’aïllament.
Aquesta és la primera creació pròpia en la que no balles, ¿Quin és el motiu que et va portar a estar fora de l’escena i quines sensacions has tingut en aquesta posició?
Després d’un temps en un procés d’investigació físic, sonor, artístic i poètic amb Nixie (Deep Inside), el meu últim treball en format solo, em vaig donar un temps d’investigació pròpia perquè tenia ganes d’indagar en les possibilitats de les eines de l’ofici, en quant a visió, producció o mirada, que requereixen estar fora. D’altra banda, compositivament he pogut entrar en altres llocs a nivell espacial o de direcció de ballarines perquè la percepció és diferent si estic fora, puc donar una volta més i crear sistemes més complexos, no difícils per al públic, sinó per a mi mateixa.
Parles per una banda de la intangibilitat de la dansa i per altra de la vessant social i comunitària que té, ¿Com es manifesta aquesta doble visió en VVS?
La parla és una part de la comunicació però, on és l’altra part de la nostra capacitat expressiva? Està en un món energètic que té a veure amb la dinàmica, amb el moviment (intern i extern), amb el que és el moviment de les freqüències i de les vibracions quan travessa el nostre sistema sensitiu. A l’obra està la meva vinculació amb la dansa com a persona, no com a creadora. Va haver-hi un moment que vaig decidir que el nucli sobre el qual giraria la meva vida seria la dansa, la coreografia. Per això no m’he tallat de seguir treballant i reconciliant-me amb tot el procés que he hagut de fer com a ballarina a la meva vida, les coses que m’he trobat. Una cosa clara a l’obra és que passo pels referents de la dansa que m’han constituït: el ballet clàssic, el folclor, la dansa social, la disco, l’urban dance, el vídeo clip,… No només l’utilitzo a nivell formal, sinó que partint d’això plantejo de quina manera traspassar aquesta forma, que és el que té a veure amb el nivelll de les imperfeccions, les formes que no es tanquen, és on busco una altra cosa, em reconcilio i em dic que estic feta d’ això perquè sempre apareix. Per això també està present la inspiració que m’ha format i els processos d’aprenentatge que he fet per transformar la meva corporalitat, per fer-me més flexible, la ballarina ideal, barallant-me amb el meu cos, creant un imaginari propi.
Les imperfeccions dels diamants traslladades al cos…
La idea de les imperfeccions té a veure amb tota aquesta referència del meu cos i com ho traspasso per comptar un compte. Després, hi ha una cosa important que és la relació que faig a l’obra amb el món de l’assaig pel potencial que tenen dansa i música per generar fantasies sense més. La sala d’assaig es torna psicodèlica només amb dansa i música. Això demana molt rigor físic i mental, molta consciència sobre els mecanismes que disparo a nivell tècnic, espacial i temporal, per desenvolupar aquesta fantasia.
La peça consta de tres parts diferenciades.
Si, hi ha un preludi de vídeo música i text on s’anuncien les tres parts i després hi ha tres capítols. La primera part te a veure amb allò immaculat; la segona amb les inclusions o imperfeccions, i la tercera és la refracció. Són les parts sota la poètica del diamant on actua la poètica de la dansa, de la música, del vídeo i de la il·luminacio.
En una de les parts s’emula un assaig de dansa, ¿T’interessava pel teu procés creatiu o ha estat per picar-li l’ullet al públic?
Aquesta segona part és el gran repte de la peça. Portava tres anys donant-li voltes, pensant com s’escenifica això, quelcom que té potencial i m‘agradaria mostrar a l’espectador. Té a veure amb la part social, l’escenificació, el món teatral. Les intèrprets podem semblar super ballarines sobre l’escenari, però a través d’aquesta escena manifestan una humanitat que tu també tens com a espectador. Com a persona tens el potencial de la dansa dins de la teva vida i el pots demostrar en qualsevol moment. Aquest és un joc cap al públic, l’obra no passa si tu no hi ets. Per això l’última part és la refracció d’aquest diamant, res és possible si tu ni hi ets i el diamant és el mateix teatre. Si que hi ha un univers més ficcional a nivell d’escenografía que és el vídeo. Tinc ganes d ‘ensenyar al públic un lloc meravellós que es diu teatre, que engendra una comunitat, una expressivitat, tinc ganes de donar-li vida i moviment a través de la música, la dansa, la il·luminació, i entrar en un univers més pictóric a través del vídeo.
¿Quina és la funció del vídeo?
El primer de tot crear color, fantasia i escenografies efímeres. La il·luminació és escenogràfica també, perquè la implantació està feta respecte al sistema hexagonal. Hi ha una entitat que té protagonisme que és el sistema espacial que he creat, inspirat en l’estructura física del diamant. He escollit la forma hexagonal, subdividida en triangles i en mes hexàgons. Per a mi, aquest diamant és la projecció de la meva pròpia parla com a coreògrafa. He treballat amb sistemes geomètrics i matemàtics per crear una bacanal emocional, existeix una tesi que sustenta tot. Com la música, que està feta en compasos de 6, 3, 12, la iluminació i el vídeo no fan sinò la transferència física de la dansa amb el sistema que he creat. El vídeo m’ajuda a potenciar el diamant, el cosmos sobre el qual giren tots els planetes que hi ha sobre, que van obtenint una lògica en aquest sistema. És un procés d’osmosis constant entre tots els ens que estan a escena. La composició de la mateixa coreografia i de la coreografia del vídeo tenen una lògica intel·lectual, emocional, física que lidia amb els elements de la dansa: temps, cos i espai. El vídeo m’ajuda amb tot això a crear poètiques visuals, de la més matemàtica a la més onírica.
¿Com ha estat la documentació i amb quin material vas treballar en les fases de la creació?
Hi ha molta feina de taula combinada amb la d’assaig. Tinc un sistema d’anotació coreogràfica amb diagrames on vaig fent las meves cosmologies, on poso les parts més poètiques, físiques, científiques. En el procés ha estat present la geometria o les matemàtiques, però tocant l’espiritual.
¿Podries explicar una mica més sobre aquesta investigació científic/matemàtica?
En marco un territori, una estructura pensada des d’un interès artístic, personal i oníric. A partir d’aquest punt necessito l’estructura, la base geomètrica que em portarà a això. L’inici de les troballes és molt intuïtiu, jo sola, caminant a l’assaig, van apareixent coses que he projectat. Per exemple, quan creo el sistema geomètric me’n adono que estic creant un sistema cel·lular per travessar la forma des de la forma; a partir d’aquí creo paisatges poètics que són els meus objectius per portar-te a tu com a públic. Creo codis de desplaçaments, de ritmes de creació, de manera que defineixo com utilitzar del punt a la línia, de la línia a l’àrea, qué significa punt, linia i àrea dins del gran hexàgon, o que significa dins del sistema corporal, i en la poètica de travessar la forma. Tinc els referents poètics atmosfèrics i vaig anotant diagrames, dibuixos, escrits,…
En 2016 vas presentar la peça Gold Dush Rush (Febre de pols d’or), i ara VVS, obra inspirada en la puresa dels diamants, ¿Que té la dansa que la compares amb pedres i metalls preciosos?
Els minerals, les pedres, els metalls, m’agradan molt. A nivell estètic em criden l’atenció pel concepte de llum, de brillantor, de penetració, d’enlluernament per una vibració de la llum, d’energía. Sóc practicant de ioga i, com en la dansa, l’objectiu és que l’energia es canalitzi, cosa que també em porta a pensar que hem d’estar bé nosaltres per cuidar als demés. Per a mi és important transmetre que la immobilitat porta mort. El meu objectiu és que vibreu i balleu, això no ens ho pren ningú, ballar ho portem a la sang.
Sara Esteller
www.eulaliabergada.com
