Dues cares de la mateixa moneda. Ens recordava Jordi Fosas, director artístic de Fira Mediterrània, que just engegada l’edició de l’any passat es van començar a aplicar les dures restriccions d’aforament i horaris que han tingut en la corda fluixa a tot el sector cultural durant aquests mesos. Fins que just divendres -l’endemà de l’obertura 2021- s’ha reprès el 100% de presencialitat i han acabat les limitacions. Excepte la mascareta, és clar. Així que ja podem afirmar que la de Manresa ha estat la primera Fira en normalitat. Per fi! Una major afluència de públic i programadors que ha estat assumida gràcies a l’esforç organitzatiu i on no s’han produït més problemes que els habituals: “no trobo el meu seient o arribo tard perquè l'espectacle anterior s’hi ha endarrerit.”
Teatre, dansa i música amb el subtítol: “Arrel i Arts en Viu”. De manera que la contemporaneïtat queda definida per la seva connexió amb la tradició. I cap millor espai per difondre-la, parlar-ne, acompanyar-la i esperonar-la que l’escola. Al tema es va dedicar una de les trobades de professionals: la connexió entre Educació i Cultura, coordinades per Margarida Troguet. “Si visquéssim als anys vuitanta, algunes de les propostes presentades serien innovadores” ens explica en conversa informal. “Passa que hem perdut unes dècades i ara hem de reconstruir ponts entre totes dues institucions”. Una feina en la qual sembla que actualment molts agents estan en marxa. Com així passa, ens explica, a “El moviment” de Guillem Mont de Palol i Jorge Dutor, on un grup d’adolescents de l’Institut Lluís de Peguera de Manresa han participat en la creació d’una dansa identitària, vinculada amb la ciutat. La idea està tenint bona acollida i s’estendrà per altres viles.
Sessió completada amb les diverses sessions de presentació de projectes, alguns d’entre els quals amb la voluntat de generar connexió entre societat i teatre. Troguet destaca de manera especial “#SpanishWashing - Assaig Discursiu” de Matías Daporta i Begoña Cuquero, on defensen la preservació de patrimoni immaterial de la dansa a través d’intervencions puntuals. Una acció on es vol recol·lectar moviments específics en entorns culturals diversos, sempre en contraposició amb l’homogeneïtzació cultural contemporània actual.
En el capítol pròpiament de l’exhibició, Fira Mediterrània ha consolidat el seu lema amb peces escèniques que fan de lligam entre la història recent i l’actualitat. “Aquell carrer” de Produccions de Ferro (interpretació de Catalina Florit i Toni Gomila) amb el retrat dels clarobscurs del barri de Sa Torre, a Manacor, des de la postguerra i fins als anys setanta. És sabut que la memòria sempre traeix i aquest esforç de recerca de l’autor mallorquí el porta a transitar per sorpreses inesperades que explica amb l’habitual to sorneguer i greu alhora, cosa que permet entrar en la circumstància sense judicis apriorístics. Aquí podeu llegir la crítica.
Per la seva banda, “Iaia” de Mambo Project (interpretat per Mireia Illamola, Pino Steiner i Jordi Font Alonso) utilitza el mètode documental i diversos recursos audiovisuals per universalitzar l’experiència d’un reduït nombre de dones grans a qui han entrevistat. Situant el públic al menjador de casa, es desgrana la quotidianitat d’una generació que ha viscut unes vicissituds radicalment diferents de les nostres. A través de la paraula, les imatges enregistrades, la participació del públic i, sobretot, la veritat que representen els seus intèrprets amb aquelles nimietats de vida, fan ressonar experiències que no hem patit en primera persona, però que hem sentit a les generacions anteriors. Fent ben real aquella idea que som allò que ens constitueix, perquè el nostre present en relliga amb aquelles de qui som deutors en afectes: totes les iaies del món.
En dansa, la direcció artística està fent una aposta ben clara per la programació de qualitat i també el suport a la creació. Per Manresa han passat projectes ben diversos, cadascú amb les seves particularitats i, de nou, sempre responent ajustadament a l’eix temàtic de la Fira. Dansa i arts marcials a “LÓNG” de Kernel Dance Company, obra de la qual us hem parlat al Recomana. La suma d’estils diversos a “Soliloquios” amb Cesc Gelabert, Israel Galván i Jon Maya: flamenc, contemporània i aurresku. La reivindicació de la jota de la mà de Lara Brown a “El movimiento involuntario”, per destacar-ne alguns. I l’estrena de l’últim espectacle de Pol Jiménez: “Lo faunal” una particular interpretació del mite del faune. Moviment que es completa també amb la proposta de circ “Kristall Bohème [Excavación anónima]” de Vivian Friedrich i l’inclassificable espectacle de Simon Mayer: “SunBengsitting”.
Atents els pròxims dies al portal RECOMANA.CAT perquè l’equip desplaçat a la Fira us anirem explicant les nostres impressions d’aquests i altres espectacles en les crítiques que anirem publicant. Aquí les podeu anar consultant.
JORDI SORA i DOMENJÓ
