El nou cicle Dansa i Música en conversa del Mercat de les Flors concentra en els propers caps de setmana tres duets d’artistes catalans units en el seu interès per la composició musical i coreogràfica instantània. El piano d’Agustí Fernández amb el ball de Sònia Sánchez; la polirítmia de Maurici Villavecchia amb la coreografia d’Emma Villavecchia; la percussió de Núria Andorrà amb la dansa de Manel Salas. Parlem amb ells sobre les creacions úniques que ofereixen.
Amb el títol Líquen han volgut reflectir allò que els uneix des de fa una dècada i que no és altra cosa que la voluntat de nodrir-se mútuament i experimentar junts. “Quan sortim a l’escena ens escoltem i anem fent sobre la marxa. Amb el temps ha crescut la confiança i cada vegada és més fàcil fer aquestes peces”, afirma l’Agustí Fernández. El reconegut compositor i pianista ha mantingut una relació molt sòlida amb la dansa, sobretot al camp de la improvisació amb ballarins com Andrés Corchero, Rosa Muñoz o Àngels Margarit. El col·lectiu d'improvisació IBA li va permetre, fa ja dues dècades, juntament amb el Joan Saura o Liba Villavecchia, interactuar de forma contínua amb ballarins i ballarines, tots interessats en la composició instantània.
Com el fong i l’alga, la simbiosi entre tots dos fa que junts s’aprofitin i surtin diferents. “També es diu Líquen perquè ens donem vida. Ens hem donat aquesta confiança, ens sentim tan lliures com per sortir de la zona de confort molt fàcilment” afegeix la Sònia Sánchez. La bailaora fa anys que va obrir la seva formació flamenca inicial a altres branques de la dansa com el butoh o el body weather, ubicant-se en un camp molt fèrtil de la creació contemporània.
“Arribem molt al límit, l’Agustí amb el piano i jo amb la dansa, perquè sabem que l’altre està allà tota l’estona. Va ser el 2012 quan el bateria Ivo Sans ens va ajuntar en un parell de sessions que ens van encantar. Hem fet moltes actuacions pel món”, afegeix la Sònia.
“Quan jo toco amb un altre jo soc aquest altre”, afirma el pianista. “Miro a la Sònia i soc ella, dic el que em suggereix el seu ball i sé que ella fa el mateix. El seu moviment és automàtic, inconscient, jo la veig ballar i em ve una nota al cap; anem fent, no treballem la forma”.
Què provoca en la dansa d’una la música de l’altre? “La pulsió i la sorpresa amb l’Agustí em dona la llibertat per deixar que tota la informació que hi ha al meu cos en aquell moment surti en forma de moviment. Som tribals, quan ens posem connectem amb una part molt humana, una cosa de molt en dins, que necessita sortir. L’Agustí té una escolta sensible, també del públic i de l’espai en el qual estem”. Pel pianista és important l’aportació rítmica i d’intensitat de la bailora. “Ella barreja molt bé el flamenc i el butoh, obre finestres i, a més a més, quan balla crea també música amb el zapateado”, afirma.
Líquen compta amb la creació in situ de la il·luminació a càrrec de Cube, així com de la sonorització específica del Ferran Conangla. “Intentem alliberar la composició, res està pactat, improvisem i cada un dels dies serà diferent”, conclouen, amb un gran somriure de complicitat.
Nous llenguatges musicals per la dansa
A la família de la ballarina, coreògrafa i realitzadora Emma Villavecchia trobem noms referents de la música contemporània catalana com el Maurici Villavecchia, compositor compromès amb la investigació i amb disciplines com la dansa. Rítmia neix d’una fascinació compartida entre tots dos pel ritme i la percussió. En la peça que ara s’estrena exploren la seva poètica, amb poliritmies multisensorials en què el ritme sonor i el ritme visual es complementen, amplifiquen o matisen entre sí. El llenguatge musical Nuzic, un nou sistema ideat pel músic que posa en relleu els aspectes numèrics de la música, els ha acompanyat durant un llarg procés de creació que s’ha prolongat més de dos anys.
“Jo col·laborava amb ell i altres músics i ballarins en el desenvolupament de Nuzic i amb l‘escolta vaig descobrir que era molt ballable. Maurici i jo ens vam adonar que podíem investigar el mateix, ell des de la música i jo des de la dansa, vam començar a parlar d’una dramatúrgia rítmica. Hi ha poliritmies molt bàsics que són màgics, la seva escolta et fa entrar en un estat. Això ens va estimular”, resumeix la creadora.
Li demano que m’aclareixi que són els polirítmies: “Els diem polipolsos, són dues velocitats superposades que generen un patró rítmic. Per exemple, en un mateix temps de 3 o 4 segons una sonoritat sona dues vegades, i altra diferent altres dues, es van ajuntant i es separen. És minimal, es tracta de jugar amb dues sonoritats superposades”.
La directora comenta que tot aquest període s’ha dividit entre la recerca i la creació. “M’interessava molt la primera fase, que culmina investigacions anteriors, ara possibles gràcies a noves eines que abans no tenia, com el ritme; he establert per primera vegada uns fonaments de creació”, afirma. “És la primera obra de llarga durada en la qual estic com a directora, la qual cosa ha requerit el seu temps”.
Amb ella es troba, virtualment, la Maria Soberón, ajudant de direcció en Rítmia i també ballarina. “L’equip va anar creixent: la primera part la va portar a terme l’Emma a Brussel·les ( a l’estudi de P.A.R.T.S), després vaig entrar jo, més endavant vam començar amb els laboratoris, amb la resta d’intèrprets… Ha estat un període extens en el temps que ha permès integrar mirades, descobriments, reflexions…”, explica.
Rítmia ha tingut durant el seu camí de creació diferents representacions i ha comptat amb l’aportació i mirada de professionals diversos, com la Federica Porello, que ha ajudat a processar tota la informació generada. Per l’estrena al Mercat de les Flors pugen a l’escenari tres ballarines i dos músics. L’Emma confessa que el seu apropament al llenguatge Nuzic l’ha ajudat en la seva relació amb el ritme, “abans era tot més borrós, i ara veig claredat. Hi ha una part matemàtica relativament simple, es pot fer visible el ritme i això el puc transportar al cos”.
Per acabar, la Maria explica que l’obra va sobre les relacions, en general, entre música, cos i espai, però també entre les persones, tot està interrelacionat i cada part depèn de la resta”, conclou.
El cos percutor
La compositora i percussionista Núria Andorrà sempre ha estat molt vinculada amb la improvisació (imparteix aquesta matèria a l’Escola Superior de Música de Catalunya-ESMUC, igual que l’Agustí Fernández). En el ballarí i performer Manel Salas va descobrir un cos expressiu molt inspirador. Des del 2015 s’han trobat en diferents projectes units per un interès comú en la composició en temps real.
“El seu cos, que és el seu instrument, té molta tècnica, però a la vegada és molt creatiu amb els seus recursos plàstics i el seu imaginari”, comenta en una conversa a tres bandes on-line. El Manel fa només tres hores que ha arribat de França, un dels països europeus on manté projectes. “La Núria és molt neta i clara amb les decisions que pren en escena, quan un parla clar la resposta és clara. Això m’agrada molt, a més de la manera que té d’evocar sons, amb pinyes, boletes de vidre, baquetes,… Parteix de llocs creatius per generar el so. Aquesta curiositat m’agrada”, diu el Manel.
A Miratge, la peça que ara presenten, trobem això precisament, una sèrie d’elements físics creats pel lutier Dani Guisado (planxes de metall, objectes similars a un vibràfon penjades, formes tubulars que creen una mena de bosc zen) que permetran a tots dos interactuar, cadascú des del seu llenguatge, creant sons i moviments al moment.
Sense jerarquies en l’escena, ambdós jugaran amb les estructures “perquè ens interessa el moviment del so i el so del moviment” afegeixen. “Les estructures fan que jo em mogui per crear sons sense ballar, perquè no vull ballar, i el moviment del Manel crea sons. Intentem encaixar-nos sense treure’ns la nostra posició”, diu la Núria. En relació al títol el Manel diu “un miratge és una cosa que veus però que no veus. És dinàmic, sembla ser real però no ho és”.
La peça, que és modular amb la idea de poder adaptar-la a diferents espais i contextos, també es podrà veure a l’Antic Teatre de Barcelona el pròxim mes de maig amb el nom de Destil, la branca mare de la qual ha nascut Miratge.
Líquen 22 i 23 de gener
Rítmia 29 i 30 de gener
Miratge 5 i 6 de febrer
https://mercatflors.cat/ciclesifestivals/cicle-dansa-i-musica/
