Com explicar-li avui a la canalla una història que ha marcat l'imaginari de diverses generacions? Doncs recuperant-ne l'essència i introduint en la història alguns elements molts presents en el nostre dia a dia. Seguiu el camí de rajoles grogues.
Segurament teniu al cap la Judy Garland i la versió cinematogràfica firmada per Victor Fleming l'any 1939, però la història en què es basa El Màgic d'Oz (The Wonderful Wizard of Oz) va ser escrita anys abans, el 1900, per Lyman Frank Baum. Va ser capaç de crear una història extraordinàriament poderosa que fa un segle que sedueix els nens i nenes però també els adults, amb una trama senzilla que promou valors com l’amistat, el coratge, la tendresa o l'empatia. Una nena, la Dorothy, és arrossegada per un tornado (real o imaginari) amb el seu gos Totò i apareix en un món màgic, estrany i desconegut. S'adreçarà a la ciutat Maragda per demanar al seu governant, el Mag d'Oz, que la retorni a casa seva. I pel camí, un camí de rajoles grogues que haurà de seguir sense desviar-se, trobarà uns companys de viatge que, com ella mateixa, busquen alguna cosa que troben a faltar. Reconeixereu en aquesta història els mateixos personatges que coneixíeu, tot i que amb unes característiques que els posen en contacte directe amb el món d'avui: un Espantaocells que busca un cervell però que està especialment preocupat pel clima i el medi ambient; un Home de Llautó que, en aquesta versió és un cíborg de gènere neutre però que segueix buscant un cor; i, finalment, una Lleona (en comptes del Lleó original) que ha perdut la condició de reina dels animals i vol recuperar el valor que creu que ha perdut. Tots ells mostraran a la Dorothy i als mateixos espectadors i espectadores que tots tenim més capacitats que no ens pensàvem i que, quan hi ha problemes, nosaltres mateixos acostumem a tenir la solució. Una història profundament humanista que beu de la tradició dels contes més clàssics i que és, abans que res, un cant a l'amistat i una invitació a confiar en un mateix abans que en els qui ens semblen poderosos.
El responsable de la dramatúrgia és en Marc Artigau, un autor i director teatral que ha estrenat peces com Caïm i Abel o Alba, ha escrit novel·les com La vigília i ha signat poemaris com Desterrats. Dirigeix el muntatge David Selvas, un actor de teatre, cinema i televisió i director que ha portat a escena muntatges que van des de Who is p? (un assaig obert sobre Pasolini) fins a L'habitació blava, de David Hare o, més recentment, un nou muntatge d'Àngels a Amèrica produït pel Teatre Lliure, La importància de ser Frank produït pel TNC i La Brutal o T’estimo si he begut, una adaptació de contes de l’Empar Moliner coproduïda per Dagoll Dagom, T de Teatre i La Brutal.
UN MAGIC D´OZ AMB ULLS D´AVUI
Interessant adaptació del popular conte adaptant-la als temps actuals, sent fidel a l´essencia d´aquesta popular narració del gènere fantàstic. El popular actor i director David Selvas (Àngels d´Amèrica-Teatre Lliure, L´habitació blava), fa la seva primera incursió en el àmbit del teatre familiar amb aquesta adaptació que ha construït dramaturgicament amb en Marc Artigau, reservant-se també la tasca de la direcció.
Destacats efectes visuals
Jugant amb els limitats medis escènics, la posta en escena li dona protagonisme a uns encertats efectes de vídeo i audiovisuals (extraordinari el vertiginós tobogan
a que dur els protagonistes al regne de Maragda), creats per Joan Rodón (Diux.pro) i a un bon planter d´actors que combinen veterania i experiència amb joventut primerenca.
Un bon repartiment
Dos reconegudes veteranes i Elena Gadel (Mar i Cel, Cabaret, El petit príncep) i Mercé Martínez (T´estimo si he begut), s´alternen donant vida a la tieta i mestressa del Bar Kansas (que substitueix a la casa de l´obra original), a la Bruixa de l´Oest i a la Bruixa del Nord, personatge malèfica (“no soc dolenta; soc complicada”), personatge que es beneficia de les dues versions diferents i a l´hora molt encartades que ofereixen les dues actrius. També un altre veterà, cantant i actor, Jordi Vidal (Polònia), manté el nivell alterna en els papers del vigilant (molt aconseguit) i el misteriós màgic d´Oz.
Dos destacats actors de musicals, Marc Pociello (La tienda de los horrores, Geronimo Stilton, Ojos verdes), magnífica composició de l´Espantaocells que va buscant un cervell i Robert González (família dels Pirates del Maldà), com a l´home de llauna que va buscant un cor, donen cobertura a la debutant Dàmaris Aragón (formada a Aules-Arts Escèniques), que debuta com a professional, interpretant a la lleona (a l´original és un lleó), que va buscant trobar el coratge per deixar de ser covard. També son debutants, Jana Galindo i Roser Dresaire, les dues molt joves (14-15 anys), que interpreten a la protagonista, la Dorothy.
Una visió actual
L´Espantaocells que busca un xip de cervell defensa el respecte per la Natura. L´Home Llauna no creu que l´amor sigui un fet solament binari, és mes posa en dubte el sistema binari com a únic medi de valoració i la Lleona, defensa la igualtat de gènere, pensem que en el món dels lleons son elles les lleones qui cacen i cuidant a les cries i reben el maltractament d´un mascle, que més enllà de la seva portentosa imatge, ben poc esforç fan per mantenir la família.
Una encertada banda sonora
Jugant amb diversos ritmes, la joveníssima cantant, actriu i compositora Paula Jornet (Sant Cugat del Vallès, 1996, guanyadora d´un premi Butaca 2018 i protagonista de La importància de ser Frank, com a cantautora coneguda com Pavvla) i Arnau Vallvé (Barcelona, 1983, component del grup Manel), han composat un conjunt de cançons que ràpidament enganxen. La direcció musical és d´Andreu Gallén i el disc ha estat editat per CanSons.
Una producció de La Brutal
El reconegut actor David Selvas (Barcelona, 1971), va començar la seva carrera com a director el 2005, amb El virus i Who is p?. Va crear conjuntament amb diversos actors i actrius la productora La Brutal (www.labrutal.com) i des de llavors ha tingut una continua activitat estrenant diversos muntatges cada any. Destaquem entre d´altres L´habitació blava, Timó d´Atenes, Vides privades, La treva, Don Juan i els més recents L´habitació del costat (2019) i La importància de ser Frank (que encara es representava el mes de gener al Teatre Poliorama).
Un clàssic d´un polifacètic autor
Lyman Frank Baum (New York, 1856-Hollywood, 1919), va ser escriptor, actor i director de cinema, conegut mundialment especialment per El meravellòs màgic d´Oz (The Wonderful Wizard of Oz), que ha esdevingut un conte clàssic de la literatura fantàstica i infantil. L´obra va ser publicada el 1900 i va ser creada conjuntament amb l´il.lustrador William Wallace Denslow (Filadelfia, 1856-Illes Bermudes, 1915). Va ser concebuda i es va desenvolupar al llarg de tretze episodis.
Un recorrent al teatre i una gran pel.licula amb unes quantes seqüeles.
Son moltes les adaptacions que s´han fet al teatre, la mes recent ha estat la de la Companyia La Trepa al Jove Teatre Regina. El 2014, la companyia de teatre afeccionat Joventut de la Faràndula va fer una espectacular versió amb més de 30 actors que va aconseguir estrenar-se al Teatre Poliorama de Barcelona. A Broadway es va estrenar el 1975 i s´han fet i es fan continues noves versions..
Pel que fa al cinema, sens dubte la. millor versió ha estat, El màgic d´Oz, autèntica obra mestre dirigida per Vincent Minnelli i protagonitzada per Judy Garland. Però també hi han algunes versions posteriors que tenen el seu interès com The Wizz (1978), protagonitzada per actors i actrius afro-americans i protagonitzada per Diana Ross i amb Michael Jackson, dins un brillant repartiment, la música va ser de Quiuncy Jones.
El 1985, es va estrenar Oz, un mundo fantástico, produïda per Walt Disney amb actors i el 2013, Oz, un mundo de fantasía, amb Rachel Weisz i James Franco.
Text: ferranbaile@gmail.com