El màgic d'Oz

Musical

informació obra


Direcció:
David Selvas
Dramatúrgia:
David Selvas, Marc Artigau
Intèrprets:
Elena Gadel, Mercè Martínez, Jordi Vidal, Robert González, Marc Pociello
Escenografia:
Raquel Ibort
Il·luminació:
Jaume Ventura
So:
Damien Bazin
Vídeo:
Joan Rodón
Vestuari:
Maria Armengol
Composició musical:
Paula Jornet, Arnau Vallvé
Direcció Musical:
Andreu Gallén
Coreografia:
Pere Faura
Assesoria de moviment:
Pere Faura
Ajudantia de direcció:
Daniel Meyer
Sinopsi:

Com explicar-li avui a la canalla una història que ha marcat l'imaginari de diverses generacions? Doncs recuperant-ne l'essència i introduint en la història alguns elements molts presents en el nostre dia a dia. Seguiu el camí de rajoles grogues.

Segurament teniu al cap la Judy Garland i la versió cinematogràfica firmada per Victor Fleming l'any 1939, però la història en què es basa El Màgic d'Oz (The Wonderful Wizard of Oz) va ser escrita anys abans, el 1900, per Lyman Frank Baum. Va ser capaç de crear una història extraordinàriament poderosa que fa un segle que sedueix els nens i nenes però també els adults, amb una trama senzilla que promou valors com l’amistat, el coratge, la tendresa o l'empatia. Una nena, la Dorothy, és arrossegada per un tornado (real o imaginari) amb el seu gos Totò i apareix en un món màgic, estrany i desconegut. S'adreçarà a la ciutat Maragda per demanar al seu governant, el Mag d'Oz, que la retorni a casa seva. I pel camí, un camí de rajoles grogues que haurà de seguir sense desviar-se, trobarà uns companys de viatge que, com ella mateixa, busquen alguna cosa que troben a faltar. Reconeixereu en aquesta història els mateixos personatges que coneixíeu, tot i que amb unes característiques que els posen en contacte directe amb el món d'avui: un Espantaocells que busca un cervell però que està especialment preocupat pel clima i el medi ambient; un Home de Llautó que, en aquesta versió és un cíborg de gènere neutre però que segueix buscant un cor; i, finalment, una Lleona (en comptes del Lleó original) que ha perdut la condició de reina dels animals i vol recuperar el valor que creu que ha perdut. Tots ells mostraran a la Dorothy i als mateixos espectadors i espectadores que tots tenim més capacitats que no ens pensàvem i que, quan hi ha problemes, nosaltres mateixos acostumem a tenir la solució. Una història profundament humanista que beu de la tradició dels contes més clàssics i que és, abans que res, un cant a l'amistat i una invitació a confiar en un mateix abans que en els qui ens semblen poderosos.

El responsable de la dramatúrgia és en Marc Artigau, un autor i director teatral que ha estrenat peces com Caïm i Abel o Alba, ha escrit novel·les com La vigília i ha signat poemaris com Desterrats. Dirigeix el muntatge David Selvas, un actor de teatre, cinema i televisió i director que ha portat a escena muntatges que van des de Who is p? (un assaig obert sobre Pasolini) fins a L'habitació blava, de David Hare o, més recentment, un nou muntatge d'Àngels a Amèrica produït pel Teatre Lliure, La importància de ser Frank produït pel TNC i La Brutal o T’estimo si he begut, una adaptació de contes de l’Empar Moliner coproduïda per Dagoll Dagom, T de Teatre i La Brutal.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: El màgic d'Oz

16/12/2020

Un petit gran musical

per Jordi Bordes

Benvinguda l'oportunitat que es brinda, de nou, al Condal, de recuperar el seu somni de teatre de musicals. David Selvas debuta en el programa familiar professional però ho fa molt ben acompanyat musicalment i al repartiment. L'espai escènic té molts jocs que serveixen per traslladar el públic al món oníric d'Oz. Genial, per exemple, és l'efecte de Dragon Khan per entrar a Ciutat Maragda. Els rep un soldat gelós i desconfiat fent guàrdia (Jordi Vidal) que recorda aquells beneits vigilants de la torre d'El Petit Dalí. La comicitat i l'estranyesa dels personatges que s'ha anat trobant després que un huracà la traslladés a aquest món desconegut i llunyà aporta una diversió afegida a la platea. L'espantaocells (Marc Pociello, de La tienda de los horrores) vol respectar la Natura; l'home llauna (Robert González, de la família dels Pirates d'El Maldà) discrepa que l'amor sigui només binari i heterosexual; el lleó sense coratge (Damaris Aragón) es treu les angúnies cantant una mena de hip hop. I cal celebrar les troballes de les Dorothy (que van intercal·lant-se el paper (Jana Galindo i Roser Dresaire) que entren al joc de fer de nenes preadolescents, de molt bon cor. Són les que empenyen l'obra, les que posen ordre a la comitiva insólita cap a Maragda.

No és pas la primera vegada que es fa una adaptació musical d'El màgic d'Oz, un espectacle que es prodiga en teatre amateur i que els de La Trepa del Jove Teatre Regina han pujat a escena reiteradament. No és pas tampoc el primer cop que en una adaptació d'un conte familiar s'intueixen nous perfils als personatges de clàssic (com quan Marta Buchaca va fer d'Alícia al país de les meravelles amb Viu el Teatre, al Romea; o Thomas Noone a Alice al SAT!). Ara, sí que és una opció per convertir aquest conte màgic en un espectacle de gran format per a un gran públic. La tirada de David Selvas i, sobretot, el repartiment amb una espectacular Elena Gadel (que també va fer diana en el debut d'El Petit príncep, que enguany es manté al Barts per setè Nadal seguit, i amb Manu Guix d'aviador!) que comparteix paper amb Mercè Martínez (T'estimo si he begut). Elles dues alternen fent de bruixa malvada ("no sóc dolenta; sóc complicada"). El Màgic d'Oz promet que tingui gira i i segones oportunitats de temporada a Barcelona. De fet, és un retorn al Condal als musicals en català de gran format (ara que Dagoll Dagom ha derivat a una íntima versió amb Maremar o a altres peces amb la música de pretext com T'estimo si he begut) i després dels mig fracassos a taquilla d'obres que tenien la qualitat per convèncer (Rent, Fun home).

Són innombrables els casos que el teatre familiar ha proposat espectacles d'aquesta intenció. La sort, el repte, el risc és voler-ho fer al Condal i amb un repartiment que li dóna popularitat. És, en definitiva, una nova oportunitat perquè molta gent que desconeix i menysté els espectacles familiars els coneguin i reconeguin els seus valors, riscos i mèrits. Més val tard que mai... felicitem la iniciativa!