Alícia al país de les meravelles

informació obra



Direcció:
Jordi Andújar
Composició musical:
Keco Pujol
Intèrprets:
Jordi Llordella/ Joan Codina, Júlia Bonjoch, Marc Pujol, Queralt Albinyana, Oriol Casals
Vestuari:
Desilence
Escenografia:
Desilence
Assesor de moviment:
Bealia Guerra
So:
Josep Sanchez Rico
Ajudant de direcció:
Míriam Puntí
Sinopsi:

Aquests dies de confinament no hi ha teatre. Amb l'objectiu de reconfortar i acompanyar aquests dies de soledat i estranyes, moltes companyies que han penjat vídeos dels seus muntatges. Recomana, sensible a la iniciativa desinteressada dels artistes, els ordena a través del web.  


Podreu accedir a les gravacions clicant la pestanya del video de les fitxes.

Si tens dificultats, clica aquí. Per accedir-hi posa-hi la Clau: aliciameravellesmusical


El dia que fa 10 anys, a Alícia li regalen el seu primer mòbil, però el conill blanc li roba i ella el persegueix per recuperar-lo. Alícia haurà de recórrer al país de les meravelles fins arribar al Palau dels mòbils, on trobarà una Reina que perd el cap per les noves tecnologies i que li posarà les cosesmolt difícils per tornar a casa.

Viu el Teatre presenta una Alícia contemporània i actualitzada. La història que tothom coneix, però ambientada a l'actualitat, on els nens conviuen amb la tecnologia a diari. Una comèdia musical amb molt sentit de l’humor, que farà riure a grans i a petits.


Espectacle finalista a la categoria familiar del Premi de la Crítica 2017


Crítica: Alícia al país de les meravelles

28/02/2017

Viatge del clàssic a l'Instagram

per Jordi Bordes

Marta Buchaca s'estrena a la dramatúrgia familiar amb una adaptació lliure d'un clàssic. Certament, és un salt al buit, però amb xarxa. De totes maneres, la seva mirada contemporanitza el conte i, és més,el dota d'un punt de controvèrsia, sense renunciar a la fantasia ni a la música (amb un Keco Pujol, sempre enginyós musicalment). Aquesta adaptació s'inventa també un company de viatge, un regal indesitjat que serà el contrast perfecte per a la noia freda, racional, l'Alícia. Aquest capità invisible és el personatge que genera més empatia, per la seva incapacitat de ser valent ni ser invisible. I quan, puntualment, s'atreveix a afrontar-ho, assoleix el súmmum. 

L'amor és un altre element que es construeix de subtrama. Hi ha l'amor pragmàtic dels pares, el finiquitat dels reis del país de les meravelles, i els tendres de l'Alícia amb el seu amic del curs i l'inesperat del capità... amb una mena de fada, també del segle XXI. La proposta manté, la fantasia, el joc, el cant a la imaginació mentre arracona els referents tenebrosos i enigmàtics, que sí que hi incidiria Carlota Subirós en la seva versió per a adults el 2009 i més tard, Thomas Noone a Alice (2014). En aques bon treball hi ha, en canvi, un plantejament per a la controvèrsia, que permet garantir la construcció d'uns protagonistes que, tot i que siguin caricaturitzats, aborden temes de major reflexió: l'ús del mòbil i les discussions intrafamiliars.

Viu el Teatre és una productora que mira de conciliar la qualitat amb els gustos del públic més ampli possbble. Ja ha comprovat sovint que, atrevir-se amb una peça arriscada, pot rebre un càstig a la taquilla, que és una de les fonts de supervivència i de legitimitat. Ara, sembla haver trobat un bon camí: encarregar a un equip de professionals (des de la dramatúrgia a la direcció i també a la interpretació) de teatre per a adults a participar en una adaptació pel teatre familiar. Un risc artístic mesurat i alhora una producció ambiciosa econòmicament parlant que mereix l'atenció.