Alícia al país de les meravelles

informació obra



Direcció:
Jordi Andújar
Composició musical:
Keco Pujol
Intèrprets:
Jordi Llordella/ Joan Codina, Júlia Bonjoch, Marc Pujol, Queralt Albinyana, Oriol Casals
Vestuari:
Desilence
Escenografia:
Desilence
Assesor de moviment:
Bealia Guerra
So:
Josep Sanchez Rico
Ajudant de direcció:
Míriam Puntí
Sinopsi:

Aquests dies de confinament no hi ha teatre. Amb l'objectiu de reconfortar i acompanyar aquests dies de soledat i estranyes, moltes companyies que han penjat vídeos dels seus muntatges. Recomana, sensible a la iniciativa desinteressada dels artistes, els ordena a través del web.  


Podreu accedir a les gravacions clicant la pestanya del video de les fitxes.

Si tens dificultats, clica aquí. Per accedir-hi posa-hi la Clau: aliciameravellesmusical


El dia que fa 10 anys, a Alícia li regalen el seu primer mòbil, però el conill blanc li roba i ella el persegueix per recuperar-lo. Alícia haurà de recórrer al país de les meravelles fins arribar al Palau dels mòbils, on trobarà una Reina que perd el cap per les noves tecnologies i que li posarà les cosesmolt difícils per tornar a casa.

Viu el Teatre presenta una Alícia contemporània i actualitzada. La història que tothom coneix, però ambientada a l'actualitat, on els nens conviuen amb la tecnologia a diari. Una comèdia musical amb molt sentit de l’humor, que farà riure a grans i a petits.


Espectacle finalista a la categoria familiar del Premi de la Crítica 2017


Crítica: Alícia al país de les meravelles

07/03/2017

Al país dels mòbils

per Víctor Giralt

Benaurada confluència de talents en aquesta versió molt lliure del clàssic de Lewis Carroll. El guió de Marta Buchaca és tan agosarat com imaginativament actual. S’han fet incomptables lectures de les oníriques aventures d’Alícia, i aquesta és de les que no fa altra cosa que enriquir l’imaginari col·lectiu.

La principal llicència que s’ha pres l’adaptadora és la de substituir la Reina de Cors per una Reina dels Mòbils. En plena ressaca d’una nova edició del MWC, és d’agrair, i molt. És aquesta reina obsessionada en acumular poder a través del control de les ones, la que propicia que el conill blanc, detonant del viatge al·lucinant de la protagonista, li manllevi el mòbil que acaben de regalar-li els pares.

No hi són tots els personatges del relat original ni falta que fa (sabem que els nens tenen un límit de temps d’atenció). Hi ha el conill blanc, el fantàstic passatge de l’encongiment, l’illa dels que corren per assecar-se (aquí, una tortuga i un lloro), el fragment de la llebre i el barreter, i l’ esmentada reina dels mòbils. Per contra, Buchaca afegeix un company de viatge de l’Alicia: el Capità Invisible. Es tracta d’ una versió animada de la joguina que li ha regalat l’àvia a la protagonista, i que aquesta ha menyspreat radicalment poc abans d’embogir amb el mòbil que li regalen els pares. El personatge del capità fa més amables i menys solitàries les aventures d’Alícia.

No cal dir que la lectura final de l’obra és que en fem un gra massa, amb això dels mòbils. La posada en escena de Jordi Andújar em sembla d’un sentit pràctic encertat. Avui en dia, qualsevol univers de fantasia es recrea millor amb audiovisuals, prescindint d’elements escenogràfics. La jugada mestra és que combina les projeccions amb un ciclorama retallat, que permet fer sortir i entrar els quatre intèrprets de la pantalla que insinua els màgics universos. Tots quatre –desdoblats en nombrosos personatges – estan molt bé, tot i que prefereixo el treball de les noies en els passatges musicals. Queralt Albinyana, tan resolutiva com sempre, omple l’escena en cada aparició.

Sospito que ‘Alícia al país de les meravelles’ és un millors dels espectacles familiars que he vist aquesta temporada, i que la meva filla pensa el mateix.