1714, crònica d'un setge

Teatre | Musical

informació obra


Companyia:
Jove Teatre Regina
Autoria:
Macià G. Olivella
Composició musical:
Ferran González
Intèrprets:
Mariona Campos, Marcel Clement, Olga Fañanàs, Maties Gimeno, Marc Miramunt, Esther Pérez-Ferrer, Maria Agustina Solé, Xavier Soler
Escenografia:
Tero Guzman
Vestuari:
Jose Carrasco
Il·luminació:
Francesc Camps
So:
Francesc Camps
Coreografia:
Esther Pérez
Direcció Musical:
Ferran González
Direcció:
Maria Agustina Solé, Gerard Nicasi
Sinopsi:

1714, crònica d'un setge és un musical dramàtic que gira al voltant de la caiguda de Barcelona davant de les tropes borbòniques, ara fa tres-cents anys. L'espectacle no vol ser un devessall d'informació. N'hi ha, evidentment, sobretot de causes i efectes, però teatralitzada, resumida, continguda en les diferents escenes i números musicals. L'obra vol implicar l'espectador, arribar a ell a través de les emocions que bateguen en els diferents personatges. Els vuit protagonistes abasten una àmplia gamma d'estaments socials, des d'un oficial de casa gran a un  maulet valencià. Ells expliquen les seves emocions durant el setge, les seves emocions, dubtes i pors del capítol històric que els ha tocat viure.

Crítica: 1714, crònica d'un setge

19/10/2014

Valent i pedagògic treball sobre un fet històric que, avui, ressona també als carrers

per Jordi Bordes

La companyia Jove Teatre Regina s'atreveix amb pujar a esena un capítol èpic, de bandera i sentiment, que el presenta amb notes històriques (una veritable i pedagògica crònica d'un setge) amb les vides dels ciutadans que van defensar les muralles. tot i que en alguna escena hi hagi una innecessarpa ridiculització de Felip V, en general, les dades que s'aporten són molt valuoses per a un bon grapat de ciutadans que mai han estudiat aquesta història a l'escola: des de l'acceptació inicial de Felip V com a monarca, a canvi que acceptés institucions i drets diferenciats dels catatalans al paper vergonyant de la corona britànica que abandona Catalunya arrand el tractat d'Utrecht.

La part emocional l'aporten els personatges anònims que aguanten en les barricades. Les seves misèries, els seus somnis, el seu passat (de dins i fora de Barcelona, de dins i fora de Catalunya, de dins i de fora dels Països Catalans) marca com els habitants d'una ciutat pròspera i integradora es veu acribillada per una guerra i uns enganys de les corones europees. La construcció de La Ciutadella i el Decret de Nova Planta, lluny de fer acallar les seves veus, fa més forta la determinació de voler recuperar uns drets arrabassats.

El treball interpretatiu és brillant per moments, sobretot quan arriben les balades més introspectives de cada personatge. El nivell de cant i coreogràfic és moderat però l'emoció traspua i arrenca espontanis aplaudiments all final de bona part de les cançons. És un teatre militant amb les ganes d'explicar, més que no pas amb el que exposa, tot i que amb la narració dels fets i les seves conseqüències tot els participants de la "V" i la via Catalana en sortirien contens i sabent-ne més d'aquesta amarga derrota.

Trivial