4 Carmen

Òpera

informació obra


Producció:
OBNC
Dramatúrgia:
Marc Angelet, Jordi Oriol , Marc Artigau , Helena Tornero
Composició musical:
Clara Peya, Carles Pedragosa, Lucas Peire, Mischa Tangian
Direcció:
Marc Rosich
Direcció Musical:
Francesc Prat, Espartaco Lavalle
Intèrprets:
Marta García Cadena, Néstor Pindado, Toni Viñals, Juan Diego Flórez
Interpretació musical:
Alfredo Armero (piano), Àlex Rodríguez Flaqué (violoncel)
Il·luminació:
Sylvia Kuchinow
Escenografia:
Jorge Salcedo
Vestuari:
Joana Martí
Assesoria de moviment:
Roberto G. Alonso
Ajudantia de direcció:
Albert González
Sinopsi:

El mite de Carmen des de la visió de quatre compositors i quatre llibretistes.
Amb clara vocació a la innovació i a la contribució d'estrenes absolutes de noves partitures, l'òpera de cambra 4Carmen és el nou encàrrec operístic del Festival de Peralada en coproducció amb OBNC. Seguint l'estela de Dido Reloaded / Go Aeneas Go!, on sis creadors van ser convocats per elaborar una "òpera líquida de cambra" a partir del mite clàssic de Dido i Enees, per aquesta ocasió s'han format quatre grups formats per Marc Angelet i Clara Peya, Jordi Oriol i Carles Pedragosa, Marc Artigau i Lucas Peire i Helena Tomero i Mischa Tangian per a la creació i composició d'una peça operística breu, a partir de certes premisses formals i sota el tema comú del mite de Carmen. Una nit dedicada als amants de la nova creació.

Crítica: 4 Carmen

28/11/2015

Notable canvi de cartes i estripada de notes a Bizet

per Jordi Bordes

Aquest  4 Carmen explota al màxim la voluntat de nova creació. Perquè desarticula els personatges i les situacions de Carmen i els hi dóna un aire diferent, molt més coherent en el pensament del segle XXI. Per exemple, la dona d'avui ja no és aquella submissa que defensaven les convencions socials de finals del segle XIX. Bizet va ser més políticament correcte que Mérimée, on neix la trama i els personatges. Avui no interessa tant fer arqueologia musical, com reciclar les situacions i abordar-les amb connectors que garanteixin la identificació del públic. La passió per la música i per la força d'aquests personatges totèmics (Carmen, Don José, Escamillo) es manté en el centre de les noves dramatúrgies. 

La proposta és notablement àgil en la seva posada en escena. Gens forçada en el salt de trames i amb apunts d'interès. L'obra supera el pla d'experiment interessant i esdevé un joc molt angulós, amb molts prismes i bons resultats. La comicitat de Toni Viñals, evidentment, s'endú els favors del públlic però aguanten molt bé interpretativament (i amb major registre vocal) Marta García Cadena i Néstor Pindado. A l'escena, es nota que els cinc intèrprets disfruten i estan dins d'aquesta acció que cavalca entre la metateatralitat i els personatges. L'òpera contemporània necessita de més treballs perquè aporta reptes a dramaturgs com Helena Tornero, Jordi Oriol, Marc Angelet i Marc Artigau i sobretot a composutors comMischa Tangian, Carles Pedragosa, Clara Peya i Lucas Peire. El mèrit d'aquesta peça és que, a més, tot i la coralitat evident, s'aconsegueix un espectacle atractiu i molt ben compensat.