4D Òptic

Teatre

informació obra


Traducció:
Toni Casares
Intèrprets:
Carme Poll, Nora Navas, Antònia Jaume, Sandra Monclús, Nuria Legarda, Jordi Rico, Albert Triola, David Vert, Laia Alsina, Lluís Villanueva
Escenografia:
Javier Daulte
Il·luminació:
Javier Daulte, Manu Martínez
So:
Javier Daulte, Damien Bazin
Caracterització:
Helena Fenoy, Marta Ferrer
Direcció:
Catalina Carrasco
Sinopsi:

Un grup de científics, dedicats a assajar protocols òptics d’alt refinament tecnològic, descobreix per accident una porta que duu a la quarta dimensió, una altra realitat en què una subtrama ens presenta una diva de la cançó que ha d’oferir un recital exclusiu en un castell al peu dels Alps i un grup de delinqüents contractats per una discogràfica per assassinar-la. Però què passaria si les dues realitats tinguessin un punt en comú?

Nora Navas, finalista a actriu de repartiment als Premis de la Crítica 2018.

Crítica: 4D Òptic

30/11/2018

Enginyós plantejament, excel·lent interpretació

per Jordi Bordes

La primera colla d'actors que van entendre que calia creuar el pont cap a la dramatúrgia contemporània argentina van construir amb Javier Daulte aquest 4 d'`òptic. Ara, 15 Nadals després de la seva estrena (s'han convertit en família i sempre es retroben per les festes), es recupera a la Biblioteca de Catalunya.  Daulte va escriure un artefacte capaç d'insinuar el submón d'un avorrit (i en crisi) laboratori d'òptica i s'atreveix a creuar-ho amb una trama d'un intent d'homicidi. El teatre permet jugar al salt a una vida paral·lela. Tots tenim dues vides, com a mínim, insinua Daulte. De fet, saltar a l'altre espai ja és la trama d'un dels contes mítics de Pere Calders (que es reproduiria a Antaviana!). és un joc que ha trobat altres exemples en autos com Jordi Casanovas que situaria en una de les seves obres de la trilogia del videojoc City/Simcity (2007) un forat negre sota d'una taula. O, molt més recentment, en E.V.A. de les T de Teatre.

Daulte carrega (potser massa, però) la discussió científica que esdevé inassequible per a l'espectador. Li agrada omplir la boca dels científics de teories i paraules complexes. Això,que busca divertir el públic, en realitat, l'allunya. Passava el mateix en aquella peça esbojarrada futurista de la Companyia Reial El gran despropòsit. 

El gran mèrit del muntatge és el treball mil·limetrat dels intèrprets. El joc de portes, clàssic del vodevil com el Pel davant... i pel darrera, cobra vida pseudocientífica. A la complexitat de viure dos personatges antagònics (dèbil l'un; segur, l'altre) se li suma un moviment coreogràfic pulcre, per les escenes que repeteixen, com a gravació de la vida paral·lela. És una peça entretinguda, que encara avui es poden trobar angles de personatges insinuats intrigants, però que se situa dins de les peces mestres de l'artifici, amb una indagació molt superficial, quasi esquemàtica, de la psicologia dels personatges.