50/50, creada el 2004, treballa sobre expressions extremes i espectaculars com a pràctica física més que per motivacions psicològiques. Moviments derivats de situacions clarament codificades, com ara un concert de rock, una òpera o un número de circ, es processen fins a obtenir cert tipus d’expressivitat deformada.
Manual Focus presenta cares girades 180 graus, braços i cames col·locades al revés i els cossos canviats el seu davant i el seu darrere. Els cossos s’intercanvien per animals, criatures desorganitzades, éssers humans sense cap i altres categories sense nom. El que ens provoca una mirada inèdita als cossos que ja coneixem no és el monstre en si mateix, sinó les monstruoses connexions entre nu/emmascarat, artificial/real, home/dona.
D’una manera molt senzilla però intel·ligent, a Manual Focus es crea un joc perceptiu sobre el cos entre l’espectador i les tres intèrprets, que es presenten com el que son –cossos femenins, joves i blancs– però sense deixar de donar l’esquena i amb una màscara d’home vell al clatell. Al solo de 50/50, en canvi, es parteix d’un mateix anonimat del cos individual, però ara portant al límit la seva capacitat expressiva i emotiva a través també de la paraula, la gestualitat i el mim.