99%

informació obra



Escenografia:
Anne Simon
Il·luminació:
Anne Simon
So:
Emre Sevindik
Vídeo:
Paula Bosch
Intèrprets:
Albert Alemany, Elies Barberà, Jenny Beacraft, Arnau Marín, Marta Montiel, Claire Thill
Producció:
Independent Little Lies, Teatre de l’Enjòlit, Teatro Excelsior, Teatro Excelsior, Independent Little Lies, Teatre de l’Enjòlit
Companyia:
Companyia La Trepa
Adaptació:
Macià G. Olivella
Sinopsi:

Sota el concepte de minoria s'amaga un pou petrolífer d'idees. 

No és gens senzill aniquilar una minoria ètnica; com tampoc no és gens senzill que una minoria de tres individus pugui dominar el món. Entre aquests dos pols es mouen les grans ambicions humanes. Així som: mentre unes minories lluiten per sobreviure, d'altres lluiten per sotmetre la humanitat. Tant la supervivència com el sotmetiment formen part del nostre ADN.

Us atreviu a baixar al pou amb nosaltres?


Crítica: 99%

17/02/2015

El dit a l'ull de les contradiccions de la nostra societat global.

per Manuel Pérez i Muñoz

Ja ho remarca el programa de mà: “Sota el concepte de 'minoria' s'amaga un pou petrolífer d'idees”. Darrere la necessitat humana de classificar subjau l'ombra de la discriminació. Les minories són conceptes imposats en el joc de poder de la categorització humana. Distingir-se és imposar fronteres els límits de les quals sempre són sempre difusos i artificials.

Per remuntar el significat classificatori del concepte de minoria, '99%', l'última obra de la companyia Teatre de l'Enjòlit (en coproducció amb la luxemburguesa Little Lies i la italiana Teatro Excelsior), dóna múltiples formes a l'oposició elit-minoria. Ens situa al costat dels oprimits però també—i bastant—ens mostra el costat de la minoria opressora, el menystingut 1% de la població que governa els seus privilegis conscient de les greus contradiccions, indiferent al sentit comú.

'99%' se'ns presenta com una fragmentada i esbojarrada successió d'equetxos que durant quasi dues hores ens qüestionen el nostre paper com a minoria explotada o explotadora, transitant entre símbols del consum capitalista i suposades icones de la indignació que no són el que semblen. Els salts de ritme són quasi inherents al tipus d'estructura, però els moments àlgids brillen amb fulgor, com la recreació de la llar dels Bush, el concurs de polítics i 'brokers' que canvien el seu rol pel dels seus governats o el 'Monòleg del Papa', que acaba transformat en la colèrica reacció afectiva d'un dels autors de la peça, el també actor que la interpreta, Elies Barberà, que clama de furor en adonar-se minoria com a valencià i catalanoparlant, una greuge cívic esdevingut després de dècades (segles) d'insídies culturals. La diatriba recorda en estupor la volada poètica d'alguns fragments del Barberà poeta, de llibres destacats com 'Allà on les grues nien'.

Comptat i debatut, '99%' està a l'alçada en energia i muscle d'anteriors treballs d'Enjòlit, muntatges com 'El setè cel' (Sala Beckett, 2014), 'Si no ens paguen, no paguem' (renovat i oportú clàssic de Dario Fo en versió crisi, 2013) o la incisiva farsa 'Corrüptia' (2011) que tant va irritar el govern valencià del PP. Fins i tot en aquest nou muntatge l'experimentació del discurs fragmentari contribueix a atomitzar la imaginació i els recursos expressius de la companyia, factor que els ha permès portar més lluny la càrrega sarcàstica del seu teatre inequívocament polític i punyent.