99%

Teatre

informació obra


Escenografia:
Anne Simon
Il·luminació:
Anne Simon
So:
Emre Sevindik
Vídeo:
Paula Bosch
Intèrprets:
Albert Alemany, Elies Barberà, Jenny Beacraft, Arnau Marín, Marta Montiel, Claire Thill
Producció:
Independent Little Lies, Teatre de l’Enjòlit, Teatro Excelsior, Teatro Excelsior, Independent Little Lies, Teatre de l’Enjòlit
Companyia:
Companyia La Trepa
Adaptació:
Macià G. Olivella
Sinopsi:

Sota el concepte de minoria s'amaga un pou petrolífer d'idees. 

No és gens senzill aniquilar una minoria ètnica; com tampoc no és gens senzill que una minoria de tres individus pugui dominar el món. Entre aquests dos pols es mouen les grans ambicions humanes. Així som: mentre unes minories lluiten per sobreviure, d'altres lluiten per sotmetre la humanitat. Tant la supervivència com el sotmetiment formen part del nostre ADN.

Us atreviu a baixar al pou amb nosaltres?


Crítica: 99%

16/02/2015

La metàfora com a denuncia

per Carme Tierz

Segons un estudi de l’Oxfam, l’any que ve la desigualtat social creixent farà que l’1% de la població mundial atresori més del 50% de la riquesa del planeta. És a dir, que tindrà més recursos que el 99% restant. A partir d’aquesta premissa, Teatre de l’Enjòlit s’ha embrancat en el seu projecte més ambiciós: un espectacle de creació fet en col·laboració amb dues companyies europees (de Luxemburg i Itàlia) i nodrit, en part, del material sorgit dels tallers de teatre, també internacionals, que van impartir a persones en atur i risc d’exclusió social.

99% s’estructura en diferents escenes/episodis protagonitzats pels responsables i les víctimes de la crisi econòmica global, pels enriquits i els empobrits: per l’1% i el 99% de la població del món. Que ningú esperi, però, un enfilall de tòpics, de personatges estereotipats, de situacions previsibles i diàlegs fàcils. La força de l’espectacle rau en la càrrega simbòlica d’alguns elements (el globus terraqui que sostenen dos pastors, representació del seu món petit), en els símils i metàfores (només començar, se’ns explica el drama de l’emigració a través de la història de l’evolució humana), en alguns atreviments textuals resolts amb gran encert (com ara, el brillant monòleg encarregat pel Papa Francesc que acaba sent una diatriba contra els poders fàctics espanyols, o, molt especialment, la reescriptura de La lliçó de Ionesco per incloure-hi les xifres clau del desequilibri econòmic i social, una filigrana intel·ligent i reexida). Aquesta singularitat, afegida al fet que l’espectacle és poliglota (català, castellà, anglès, luxemburguès i francès), li dóna un caràcter internacional que li afegeix interès i la consistència necessària perquè no es quedi limitat a l’exhibició local.

Bons diàlegs, bones interpretacions... L’únic que es troba a faltar a 99% és més risc en la posada en escena –Anne Simon, la directora del muntatge, signa també una escenografia i unes llums planes, insuficients per accentuar la força del text–; una carència, però, que queda compensada per l’excel·lent espai sonor o per detalls com el disseny de les màscares (Meritxell Morera) que, aquestes sí, incomoden, perturben, remouen la consciència de l’espectador, en posar-lo cara a cara amb el dolor, la incomprensió o la desatenció que pateixen els més desfavorits.