A corps perdus

Circ

informació obra


Escenografia:
Maureen Brown
Composició musical:
Erwan Le Guen
Vestuari:
Aline Froux
Intèrprets:
Maureen Brown, Gaëtan Dubriont, Nhât-Nam Lê, Benjamin Lissardy, Charlie Marey, Paul Herzfeld
Il·luminació:
Patrick Cathala
Producció:
Raphaël Quillart
Companyia:
Bivouac Cie.
Direcció:
Marcos Morau
Coreografia:
Marcos Morau i els intèrprets
Sinopsi:

La tripulació d’un vaixell encallat a l’espai públic s’ha de reorganitzar i recuperar l’equilibri. Intenten escapar d’un món hostil, recuperar el control, sobreviure. Les acrobàcies, la dansa, el circ i la música donen vida a una escenografia que és una estructura en moviment. L’espai es transforma, els personatges i la narració evolucionen. L’espectacle es desenvolupa com una successió d’imatges i seqüències emocionals que confeccionen una al·legoria de la nostra societat.

Crítica: A corps perdus

03/04/2016

Artilugi escènic que serveix per a l'espectacularitat de l'acrobàcia

per Jordi Bordes

La Cie. Bivouac fa una coreografia circense suggerent. Amb música que alterna el directe i l'enllaunada, amb uns acròbates que semblen reptar-se amistosament entre ells i amb un artilugi aparentment primitiu però d'engranatges complexes. La base del treball acrobàtic és la perxa xinesa: un pal que es fixa sobre una plataforma que  roda, variant la inclinació i la distància de l'element. El joc acaba amb un exercici de llit elàstic espectacular a uns sis metre d'alçada i amb un risc evident encada mortal. Perquè descentrar-se implica una caiguda lliure que podria ser fatal.

La dramaturgia és molt oberta; no queda gens clar el procés de la tripulació d'un vaixell (ni veles, ni clàxons, ni mar...). On sí que hi apareix tot aquest univers, per exemple, és en els Nàufrags de Lluís Danés. La dansa i el circ conflueixen en la transversalitat de disciplines: les fronteres (i els mars) són cada cop més comuns, tendeixen a desaparèixer en el món de l'art.