La tripulació d’un vaixell encallat a l’espai públic s’ha de reorganitzar i recuperar l’equilibri. Intenten escapar d’un món hostil, recuperar el control, sobreviure. Les acrobàcies, la dansa, el circ i la música donen vida a una escenografia que és una estructura en moviment. L’espai es transforma, els personatges i la narració evolucionen. L’espectacle es desenvolupa com una successió d’imatges i seqüències emocionals que confeccionen una al·legoria de la nostra societat.
La Cie. Bivouac fa una coreografia circense suggerent. Amb música que alterna el directe i l'enllaunada, amb uns acròbates que semblen reptar-se amistosament entre ells i amb un artilugi aparentment primitiu però d'engranatges complexes. La base del treball acrobàtic és la perxa xinesa: un pal que es fixa sobre una plataforma que roda, variant la inclinació i la distància de l'element. El joc acaba amb un exercici de llit elàstic espectacular a uns sis metre d'alçada i amb un risc evident encada mortal. Perquè descentrar-se implica una caiguda lliure que podria ser fatal.
La dramaturgia és molt oberta; no queda gens clar el procés de la tripulació d'un vaixell (ni veles, ni clàxons, ni mar...). On sí que hi apareix tot aquest univers, per exemple, és en els Nàufrags de Lluís Danés. La dansa i el circ conflueixen en la transversalitat de disciplines: les fronteres (i els mars) són cada cop més comuns, tendeixen a desaparèixer en el món de l'art.