A floresta que anda

Teatre | Nous formats

informació obra


Intèrprets:
Julia Bernat
Vídeo:
Julio Parente
So:
Estevao Case
Vestuari:
Fause Haten
Producció:
Cia. Vértice de Teatre
Companyia:
Orelles de xocolata
Direcció:
Alícia Martínez
Sinopsi:

Després de cercar inspiració en Txèkhov i Ibsen, Jatahy, una de les creadores brasileres amb més projecció internacional, s’ha apropat al bosc de Birnam de Macbeth per anar encara més enllà en el seu llenguatge dramàtic, un híbrid de teatre i cinema. Aquest cop Jatahy convida el públic a una performance en un espai que ha deixat de ser un escenari per convertir-se en una galeria d’art. Una experiència per debatre sobre la influència dels sistemes de poder actuals sobre les nostres vides privades.

Crítica: A floresta que anda

26/11/2017

Intent inestable i bonista amb el banquet de Macbeth

per Jordi Bordes

Christiane Jatahy convida l'escena a què pugin a escena i, puntualment, que intervinguin. Es demana a determinades persones a realitzar unes accions que es produeixen immediatament i que es projecta en l'escena final en què aquests mateixos espectadors-voluntaris llegeixen una desena de cites del Macbeth. Tota l'acció persegueix convertir els espectador en aquells soldats que, amagats darrere unes branques s'apropen al castell on està refugiat Macbeth i fent bona la maledicció de les bruixes. El públic es topa en un teòric banquet, quan Macbeth convfessa tota la violència i llady Macbeth el desdiu i fa fora tothom. Un gest que no sembla aportar gaire ni ser massa identificatiu d'aquesta tragèdia de Shakespeare. En canvi, obia el capítol de les bruixes i el bosc que camina només es pot interpretar per unes pantalles mòbils que fan endarrerir el públic: Tot massa dispers per ser concloent.

L'entrada és lenta per veure quatre testimonis de persones que han patit la repressió sigui com a refugiat cap al miratge europeu, com a presoner polític al Brasil o com a víctima d'una favela. Hi ha una demanda bonista, un punt ingenu que contrasta amb la realitat dura dels vídeos inicials. Jatahy ha completat la trilogia. A Julia, l'actriu protagonista fugia disconforme amb el final dibuixat per Strindberg. Ara tornen a estar disconformes de la societat i volen revoltar-se. El plantejament escènic incloia el teatre i les projeccions de cinema. En el següent estadi, I si elles marxessin a Moscou?, l'escpectador havia de triar si optava pel format teatral o pel cinematogràfic. Ara, en aquest tercer, hi entra i hi actua. Però perd la tensió per culpa d'uns treballs de postproducció massa lents i per una tesi que és massa ingènua tenint en  compte la trajectòria de Jatahy. Ara tanca la trilogia. Veure quins nous camins projecta més endavant.