A la fresca

Familiar

informació obra


Aquest espectacle forma part de l'Itinerari Recomana
Itinerari Fira Mediterrània 2019
Jordi Bordes
Itineraris recomana

Charlie Rivel va demostrar la màgia que pot tenir asseure’s en una cadira per provar de tocar una cançó. També els Tricicle van demostrar, a Sit, que l’homínid ha evolucionat al costat d’aquest element que serveix per viure amb major comoditat. Cirquet confetti homenatja les converses de les àvies al carrer amb una cadira desmesuradament gran. I s’imagina com tres clowns (que podrien ser una versió de les franceses Dafne, Estela i Mildred d’Exit) sense sortir del seu carrer de la infància comenten les trifulgues diàries. El seu patiment surrealista és el gaudi i diversió del públic. En humor, les accions desproporcionades són una garantia de sorpresa. La cadira plegable és un reclam de carrer indiscutible.

Intèrprets:
Anna Confetti
Sinopsi:

Tres pallasses surten amb una cadira gegant a prendre la fresca al carrer, generant algunes situacions quotidianes i d’altres de surrealistes, que portades al límit esdevenen inevitablement còmiques. Un espectacle inspirat en la tradició entranyable i quotidiana de les àvies que a les nits d’estiu sortien a prendre la fresca i comentaven les anècdotes de la jornada.

Crítica: A la fresca

14/10/2019

L'estrena més fresca i divertida

per Iolanda G. Madariaga

Tres entranyables padrines han fet cap a la Fira Mediterrània per seure una estona a la fresca i fer-la petar mentre fan mitja. Porten la seva cadira, com s’ha fet des de sempre. Però la seva cadira plegable és monumental i han de trobar un bon lloc on instal·lar-la. Està clar que això sol justifica la itinerància de l’espectacle. La descomunal cadira és un referent que remet als grans de tots els temps -des de Charli Rivel a Tortell Poltrona, passant per l’espectacle Sit de Tricicle- i constitueix l’eix fonamental a partir del qual es desenvolupa tot el joc teatral. La magnitud de l’objecte crida per força l’atenció i les tres pallasses, en interacció constant amb els vianants, deslliguen la seva comicitat i saben fer-se seguir. Les padrines són tres magnífiques pallasses representant tres personatges ben definits. Aviat se’ns presentaran: la Francesca és el Clown o Enfarinat, la Carmen un August murri i l’Estefi es mou a cavall entre l’Excèntric i un Segon August, formant així el trio característic del circ popular. Els tres característics es desenvolupen afegint algunes particularitats còmiques força actuals i fàcils de reconèixer: la tendència de l’August al mam aquí és substituïda per l’addicció als calmants. La seva xerrameca és pràcticament inintel·ligible però quasi ens atrevim a afirmar que la Francesca és catalana, la Carmen andalusa i l’Estefi estrangera, dotant així d’universalitat al personatge. Amb una discreta disfressa però molt ben trobada i “aconjuntada”, un nas postís i un bonic repertori de gags adients als seus personatges, A la fresca embadaleix a tota mena de públic. Hi ha gags de tots tipus, blancs i alguns de grisos tirant cap a negres, fins i tot alguns de contingut sexual pels més “malpensats”. Hi ha al·lusions a formes de teatre tradicional com les processons, jocs d’equilibris maldestres molt mesurats i, fins i tot, hi ha algun moment de “perill” que recorda el ball de l’Àliga de La Patum. Tot plegat esdevé un espectacle rodó, una mena de botó d’or per una fira com la Mediterrània però escaient a qualsevol altre lloc.