Com a intèrpret i creador, el ballarí i coreògraf Daniel Doña es mou entre la dansa espanyola i la dramatúrgia contemporània, essent un dels creadors més destacats i aplaudits en aquest àmbit. Amb A pie de calle, i en companyia del també ballarí Cristian Martín, porta el seu art al carrer per tendir ponts entre les persones i provocar l’interès mutu, en una societat que no ho posa fàcil.
Aquest duet deixa fred l'espectador. La seva dansa, aparentment prou diferent l'un de l'altre i amb voluntat de commoure, no casa en una intenció que els uneixi. El recurs de fer un rellotge amb les 12 taronges instal·lades en cicumferència és només una crossa. I és que tot apareix massa opac. Hi ha, sí, moment puntuals de connexió entre platerets i castanyoles. D'algun gest que acompassen. Però, potser per ser un passi més d'una intensa programació, no projectaven energia, dequeia l'equilibri i no es trobaven els móns que suposadament van servir per bastir una peça intensa i de notable potència interior. quan en comptes de trobar un doll interioor, apareix el buit, el públic cau en el pànic d'haver equivocat el circuït de la tarda. Llàstima.