A Salto Alto – Entre gentilezas e extermínios explica la història de set persones que, en tenir accés a una altra forma de vida, es desvesteixen de les seves experiències per viure aquesta altra realitat. L’espectacle es duu a terme des de la tensió entre una atmosfera de personatges formals i refinats que porten en la seva essència la irreverència que han de reinventar i donar un nou sentit a la vida a cada moment. L’espectacle profana la història romàntica de la Ventafocs tenint com a principal crítica el consumisme desenfrenat de la nostra societat.
El treball d'aquesta companyia brasilera és excel·lent. Perquè viatgen del ball a l'acrobàcia, partint de l'equilibri i d'unes simples traces de caràacters de cada intèrpret. L'evolució d'entrada és hipnòtica. els salts, el caminar es fa d'un cos sobre l'altre, com enmig d'una aglomeració tràgica. El gir (imprescindible peer donar lloc a l'aire, al joc, a la sorpresa més acrobàtica i d'alçada) es basa en un humor histriònic, tot just amb el canvi de vestuari. els hi senten bé les sabates de taló vermell, els vestits de les noies, pper``o sona massa estrident ell riure nerviós dels nois, amb una voluntat d'aparentar, d'agradar-se i de fer pallassades sense solta ni volta i sense arribar a connectar amb el públic. Fins al punt de quedar-se al límit del ridícul, tot i fer uns exercicis notables i amb una compenetració absoluta.
En aquest cas, aquest salt a la dramatúrgia li fa un flac favor. Sovint, es resol trobant millor justificació en els comportaments excèntrics.. Es fa massa evident que l'àgil camina a contrapeu amb una roba llampant però no es preocupen de raonar les raons d'aquest comportament. El treball de les tres noies és d'ampli espectre.. perquè a més d'entrar al joc coral de fer d'àgils (les persones que pugen sobre les espatlles dels portants), també construeien estructures que roden entrre les tres o, fins i tot, esdevenen portants de l'àgil excèntric.